Cursa

Es deia en aquest mateix espai poc després de la sortida del confinament –i no calien dots paranormals per veure-ho a venir– que s’establia una cursa contrarellotge entre l’homologació de les primeres vacunes pels organismes sanitaris competents, seguida de les aplicacions, i el compliment dels pronòstics tècnics sobre noves onades o rebrots de la pandèmia, arreu i aquí.

Tot i la celeritat insòlita dels investigadors per descobrir fórmules d’immunització segures i eficients, la nova expansió de la Covid-19 va arribar abans. Potser sobretot perquè durant les festes nadalenques es va fer molt més cas a les emocions que a la prudència, per molt que s’havia advertit contra el risc del que es considera un dels principals focus de contagi: les reunions de grups de familiars que no conviuen habitualment, o d’amics, sense les limitacions de nombre aconsellades i sense les precaucions generals de protecció.

Així, segons la informació oficial, aquest dijous passat arribàvem a 9.379 persones que havien patit la malaltia –si fa no fa, el tretze per cent de la ciutadania– de les quals 822 continuaven “actives” qualificació que es fa servir per indicar que són transmissores potencials de la Covid-19. Una altra xifra no menys significativa és que, d’aquestes més de nou mil persones que es van anar infectant, prop de vuit mil es van veure afectades en la segona i tercera onades, o rebrots, amb números de qui és “de lletres”.

Si coincidim que la pitjor de les conseqüències de tota catàstrofe són les víctimes mortals, ja en portàvem noranta-tres en la data de referència, amb tota la càrrega de tragèdia i dol de cada cas, agreujada al començament quan els traspassos es produïen en el més absolut aïllament i els més propers no tenien ni el consol relatiu d’assistir als rituals funeraris. Cal aclarir, però, que més de mig centenar –cinquanta-tres– de les pèrdues es van produir en la primera fase, de la primavera passada, i quaranta en els gairebé onze mesos següents. Aquesta diferència de magnitud evidencia avenços en el tractament dels pacients, s’intueix que amb nous recursos, i a la vegada referma la ja reconeguda, generosa i abnegada dedicació dels professionals de la salut, que no hauríem de parar de reconèixer; que mereixen la continuïtat per anys dels aplaudiments que els vam deixar de dedicar fa un temps.

Tot i que tard –sempre ho hauria estat, per salvar més vides– les primeres vacunes ja han arribat i han començat a aplicar-se. Si tot va bé, a l’estiu podrien haver-la rebuda la gran majoria de la població, en el percentatge que els especialistes consideren suficient per haver creat la immunitat col·lectiva –que costa anomenar “de ramat”, com fan alguns–.

Això, malgrat les falses notícies dels “negacionistes”, i l’actitud els qui d’entrada engreixen, també en aquest cas, els col·lectius insolidaris d’enemics de qualsevol vacuna.

És cert que, algunes més que altres, les vacunes poden causar efectes secundaris negatius, però lleus i poc duradors, si creiem els que en saben. I aquesta és la clau, confiar i seguir els consells dels veritables especialistes i no de les veus més cridaneres, dels relats més espectaculars, de teories sobre conspiracions malvades. I sempre, encara, fins que no hagi escampat la tempesta de tot, o gairebé, continuar amb les mesures d’autoprotecció ja clàssiques de distància, mascareta i rentats de mans.

Nota al marge mereixen les mostres de colonialisme informatiu vistes i escoltades a la televisió escombraria que arriba del sud i que tantes i tants s’empassen no sempre amb suficient filtre crític per distingir el poc gra informatiu de tanta palla de pur espectacle, tot seguint els principis dels intoxicadors: no deixar mai que la notícia veraç espatlli un bon titular; és més important un trencament de cama a Canillo o al Pas que desenes de morts per una inundació a l’Índia, i que els països petits, o llunyans, molt sovint no mereixen l’atenció dels grans mitjans internacionals si no és per esdeveniments tràgics, negatius, i molt rarament per bones notícies.

Totes i tots coneixem, quan hi pensem, com funciona això del colonialisme informatiu, identifiquem o no la definició i n’hem vist mostres. Però ben poques i pocs actuen en conseqüència i han persistit, i hi persistiran, sotmesos a l’atracció dels espectacles en les pantalles, i del carisma atractiu dels i les qui els protagonitzen. No cal esmentar cap nom ni cap empresa, perquè tots i totes en coneixem bastants; mai prou, i en descartem encara menys.