L'escoltisme

Fa 80 anys que moria el baró Robert Baden-Powell. Un militar, escriptor, escultor i músic anglès fundador d’aquesta entitat (OMMS, Organització mundial del moviment scout) l’any 1920. La seva missió passa per contribuir a l’educació del jovent d’acord amb unes línies i pautes traçades per ell. Havia participat en diferents campanyes militars a l’Àfrica. En tornar a casa, començà a escriure i publicà l’obra Escoltisme per a nois, que va inspirar la creació de patrulles. Un cop presentà la seva renúncia a l’exèrcit, seguint el consell del rei Eduard VII, s’implicà plenament en aquest moviment. Val a dir que un dels seus principis fundacionals es basa en una norma tan simple com “intenta deixar el món millor de com el vas trobar”… Gairebé com “no facis mai als altres allò que no t’agradaria que et fessin a tu”.

Aquells als qui els agrada criticar-ho tot i clenxinar el personal argüeixen que val més obviar uns plantejaments que –segons ell–esdevenen èticament i moralment un pèl carrinclons.

Contràriament, però, soc dels qui pensen que la filosofia vigent al rerefons de l’escoltisme adquireix la seva màxima vigència després dels estralls produïts per la Covid-19 a tot el planeta.

L’objectiu del boy-scout és el trinomi de les H: “health, happiness and helpfuness” (salut, felicitat i amabilitat). Pot semblar un tòpic o frase parida de cara a la galeria. Amaga, tanmateix, un rerefons de forta fondària. “Val la pena ésser bo… Però és molt millor fer el bé”.

Gairebé el considero un avançat a les tesis del coaching modern. Un cop passi sortosament la crisi del coronavirus, els professionals d’aquesta tècnica tindran feina a vessar. Bo serà, llavors, prioritzar i potenciar tasques d’autoestima personal. En el sentit d’arribar a l’autoconvenciment –com proclamava aquest personatge– que “l’home no altra cosa que un projecte i la vida, una mena de vaixell que cadascú ha de dur a bon port”.

Insisteixo, alhora, en la necessitat de recomanar tasques de voluntariat envers els altres. Es poden complementar, òbviament, amb l’estima a la natura. “El mateix muntanyisme fomenta la solidaritat i l’esperit d’equip, ajudant les persones a retrobar-se a si mateixes”…

Una filosofia de vida que tots aquells que sortim més o menys

regularment i en colla a fer passejades per la natura gaudim… Al cap i a la fi –també ho deia el fundador dels escoltes– “una setmana de vida al camp val molt més que no pas sis mesos d’ensenyament teòric en una sala de reunions”. Som-hi doncs ! Prenem-ne nota.