Volem o no un país turístic?

Tenim clar que volem de veritat un país turístic? Des de la iniciativa privada, ho tenim molt clar, cosa que no em sembla gaire evident des de les institucions públiques, que sovint actuen d’una manera que a vegades és més aviat contrària al foment de les activitats turístiques. A Andorra rebem 8 milions de turistes l’any, un col·lectiu que cada vegada més opta per traslladar-se en autocaravana, i cal reconèixer que el país no ofereix gairebé cap infraestructura per acollir aquests vehicles. A qualsevol racó del país es poden veure autocaravanes aparcades indiscriminadament, cada estiu hi ha prop d’un centenar d’aquests vehicles aparcats a diferents indrets del Pas de la Casa, on quan marxen, s’hi poden trobar muntanyes de deixalles.

A Casa Som tenim un terreny de 8.000 metres quadrats, on durant 33 anys hi ha hagut un càmping, el Càmping Bona Estada, situat a l’entrada del poble de Canillo, que sempre havia gaudit de les autoritzacions legals exigides. Vam tancar el càmping, i vam rebre una demanda d’una empresa francesa especialitzada en els aparcaments per a autocaravanes que forma part d’una xarxa internacional del sector. Vam encarregar els informes requerits per tal de presentar tota la documentació necessària i demanar l’autorització pertinent al Govern. Ara hem rebut la resposta, que ha estat negativa, al·legant que el terreny és inundable i que tècnicament no s’hi pot aplicar un pla d’evacuació efectiu. Prèviament havíem parlat amb els tècnics del Govern per saber què ens feia falta per aconseguir l’autorització de l’activitat de pàrquing d’autocaravanes, i vam encarregar i pagar els informes, que van tenir un cost d’uns 15.000 euros, ja que ens havien dit que no hi hauria cap impediment.

Hi ha la paradoxa que, just al costat del nostre terreny, hi ha un parc infantil vora el riu. Llavors, si els tècnics del Govern consideren el nostre terreny inundable, aquest parc on juguen els nens cada dia també ho hauria de ser. Fa 33 anys que no hi ha cap inundació a la zona, tot i que abans el riu no estava canalitzat ni tampoc hi havia el mur que ha construït el mateix Govern i que ara sembla que no és correcte.

Cal tenir present que des de l’any 2010 nosaltres tenim un conveni signat amb el Govern i el comú de Canillo que establia que Casa Som cedia 700 metres quadrats d’aquest terreny per a la canalització del riu. Ens van dir que, en principi, no hauríem de tenir cap problema a edificar en aquest terreny. Avui, 10 anys després, ens trobem que tot i haver fet la cessió, no podem fer absolutament res al nostre terreny i aquest acord no és altra cosa que paper mullat. Em pregunto de què serveix que un propietari signi un conveni de cessió de terreny amb el Govern si després no pot fer res amb la resta de l’espai, que està bloquejat per fer-hi qualsevol cosa. Si ens haguéssim pogut imaginar que ens impedirien utilitzar el terreny, de cap manera signem el conveni ni cedim aquests 700 metres.

Hi hauria d’haver una regulació en aquest sentit i si hi ha un propietari que vol fer un aparcament específic per a autocaravanes, que no se li posi pals a les rodes. Un equipament d’aquestes característiques representa un bé per al país i també per a la parròquia, ja que el turisme d’autocaravanes està en auge i genera molts beneficis, sobretot a nivell local. També vaig anar a veure el cònsol de Canillo, una persona que ha estat ministre de Turisme durant vuit anys i, en teoria, sensibilitzat per aquests temes. Incomprensiblement, la resposta també va ser negativa. No entenc que existeixi un buit legal per regular aquesta activitat, perquè de fet només demanem posar barreres d’entrada i sortida en el terreny, no estem demanant fer cap edificació.

A casa nostra sempre hem col·laborat amb els estaments públics, perquè som ferms defensors de la cooperació entre el sector públic i privat per tirar endavant el país. La veritat és que, davant d’aquests fets, malauradament ens estem replantejant la nostra manera d’actuar, ja que si els esforços només es fan en un sentit, no avançarem. I probablement no serem els únics propietaris que ens qüestionarem la nostra filosofia.