La tribuna
La transparència és positiva?
“Visc d’allò que altres no saben de mi”, com bé diu l’escriptor austríac Peter Handke
Actualment regna la transparència, tant en la vida social com en els negocis, ja que quan s’anomena que una empresa és transparent ho associem no solament amb la positivitat sinó que també amb la legalitat. Però, és realment positiva la transparència? Com en tots els àmbits no tot és blanc o negre, s’ha de buscar la modulació, i amb això em refereixo que potser que una empresa sigui transparent és beneficiós per a la seva imatge però, en la vida personal pot ser que no.
Instagram, Facebook, Twitter, Tik Tok... Aplicacions creades per mostrar la realitat, una realitat que no sols és fictícia sinó que força a mostrar la vida de les persones que les utilitzen. Òbviament qui publica sobre la seva vida és perquè vol, encara que hem de tenir en compte la pressió social, i sobretot en adolescents afecta molt en la presa de decisió sobre les xarxes socials, ja que el 83% dels adolescents utilitzen les xarxes socials cada dia.
És un fet contrastat que aquestes eines, aquestes noves tecnologies que han vingut per quedar-se, ens permeten mantenir el contacte amb persones d’arreu del món en qualsevol hora i lloc. És clar que això es molt positiu però d’altre banda suposa una pèrdua de privacitat ja que per utilitzar aquestes eines es permet que la informació personal sigui compartida i divulgada a tothom. Aquest fet pot provocar un gran perjudici i individus amb mala intenció poden obtenir beneficis a través de la nostra informació.
Deixant de banda els riscs sobre la privacitat, un altre tema important són les distraccions, ja que amb els sistemes que creen de likes i recompenses activen el nucli de recompensa del cervell, que ens causa una addicció. Aquesta fal·lera per mostrar una realitat “perfecta” que provoquen aquestes aplicacions evoca que en un sopar d’amics s’estigui més pendent de fer fotografies al menjar i veure com reacciona la persona que tenim al davant. Aquesta imatge fictícia provoca una imatge parcial de nosaltres mateixos perquè d’altres ho jutgin. Aquesta cerca constant de la perfecció és també el que crea més discriminació. Com he relatat abans, aquestes aplicacions han vingut per quedar-se, la clau rau a evitar fer-ne un mal ús i fer valer en tot moment el respecte per a poder comentar i debatre mitjançant les xarxes socials respectant les idees de la resta de la gent.