La tribuna

Orient, occident

L’essencial unitat de la condició humana

Creat:

Actualitzat:

Quan observem l’obra dels grans pensadors de l’antiguitat, siguin d’Orient o de la tradició occidental que beu de les fonts grecollatines, la sensació és sempre la mateixa: l’essencial unitat de la condició humana, més enllà de les races, de les llengües, de les formes de vida i dels diferents sistemes d’organització social.

La concepció del Bé i del Mal, la consciència de la vulnerabilitat de l’home i la fugacitat del seu pas per la Terra, el binomi individu-societat amb les seves regles, les relacions entre el ciutadà i el Poder, etc., són bàsicament concordants, sigui quina sigui la longitud i la latitud on es desenvolupen les diverses civilitzacions i cultures. Podríem fixar la nostra atenció en tres savis de referència cabdal, encara avui dia, en l’escala de valors de les societats orientals: Buda, Confuci i Lao Tse.

Siddharta Gautama, Buda (560-480 aC), va fundar el budisme com a revolucionària innovació de l’hinduisme. De família principesca establerta al Nepal, després d’anys de meditació va predicar el ‘dharma’, el camí per atènyer el ‘nirvana’. En el fundacional Discurs de Benares, va instituir les “quatre nobles veritats”: 1a) la constatació de la universalitat del sofriment; 2a) la definició del desig com la seva causa; 3a) la guarició mitjançant la supressió del desig; 4a) la via que hi porta, evitant els extrems. Heus aquí alguns dels seus pensaments:

- “Si té solució, per què plores? Si no té solució, per què plores ?”

- “Res és per sempre, excepte el canvi.”

- “Només hi ha un temps essencial per despertar-te; i aquest temps és ara.”

- “L’odi no es calma amb odi. L’odi es calma amb amor.”

- “Cap déu pot transformar en derrota la victòria de qui s’ha vençut a ell mateix.”

- “Com més donem la nostra energia, més torna cap a nosaltres.”

- “El que ets és el que has estat. El que seràs és el que facis a partir d’ara.”

Kongzi (mestre Kong), o Kung Fu Tzu, Confuci per als occidentals, visqué entre el 551 i el 479 aC i fou el pensador i polític més influent a la Xina durant l’època feudal. Fundador del confucionisme, va néixer en una família noble en decadència del regne de Lu i va formular les bases per al bon govern: tolerància, respecte, altruisme i ètica, virtuts que tant es troben a faltar en els temps actuals. Confuci ensenyava:

- “El silenci és un amic que mai et traeix”.

- “Un home de virtuoses paraules no és sempre un home virtuós”.

- “Només els savis més excel·lents i els necis més acabats, són incomprensibles”.

- “Estudia el passat si vols pronosticar el futur”.

- “Saber governar és saber rectificar”.

- “Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc del altres”.

- “Es pot prendre a un general el seu exèrcit, però no a un home la seva voluntat”.

- “El bon mestre és aquell que sap extreure una veritat nova d’un saber antic”.

Lao Tse (o Laozi, vell mestre) va viure a la Xina en el segle IV aC durant el període dels Regnes Combatents. Arxiver a la llibreria imperial de la cort de la dinastia Zhou, al ser cessat en el càrrec va partir amb el seu búfal d’aigua cap a l’estat de Qin, on va desaparèixer en el desert. Va ser l’autor del “Daodejing”, l’obra fonamental del taoisme. És un tractat místic que abasta des de l’espiritualitat individual fins a les tècniques del bon govern. És clau en aquest tractat el concepte “wei-wu-wei” (l’acció mitjançant la no-acció) i el funcionament dual de la natura, el “yin i el yang”. Ens inspira encara avui:

- “Quan un país està ple de conflictes, floreixen els patriotes.” - “El que se sap acontentar amb allò que té, sempre serà feliç.”

- “La natura no té un cor humà.”

- “El que camina a grans gambades no arribarà molt lluny.”

- “Si ets flexible, et mantindràs ferm.”

- “Anticipa el difícil gestionant el fàcil.”

- “Només aquells que coneixen la pau interior poden entregar-la als altres.”

- “La salut és la possessió més gran. La confiança és l’amic més gran.”

- “Un líder és millor quan la gent apenes sap que existeix. Quan el seu treball està fet, el seu objectiu acomplert, ells diran: ho vam fer nosaltres mateixos”. Una lliçó per a molts pseudo-líders del nostre temps, obsessionats pels titulars, per viralitzar les xarxes socials i per aparèixer cada dia en les tertúlies dels mitjans de comunicació.

La naturalesa humana, en l’essencial, es manté incòlume als avatars, les contingències i les modes. Buda, Confuci i Lao Tse, com també molt més a prop nostre Rabindranath Tagore (1861-1941) i Lin Yutang (1895-1976) ens mostren que en el decurs de la història, la sabiduria i l’exemple dels grans mestres tant d’Orient com d’Occident és una llàntia que il·lumina el nostre periple per la vida.

* Joan Ganyet i Solé, Arquitecte

tracking