La tribuna
Votar en temps de pandèmia
Les solucions que la tecnologia permet haurien d’estar a l’abast de la ciutadania
A Catalunya hi ha gent que està molt contenta perquè ben aviat podrà exercir el seu dret a vot i participar en les eleccions. La data prevista per a les eleccions al Parlament de Catalunya mentre segueixen les restriccions per la pandèmia és el 14 de febrer. Una festa de la democràcia.
També els socis del Barça, que són més nombrosos que els residents a Andorra, estan d’enhorabona. Ells podran exercir el dret a vot el dia 7 de març. D’aquesta manera, l’FC Barcelona sortirà de l’embolic en què es troba i la nova junta podrà prendre decisions que afecten el futur.
L’argument més sòlid per celebrar ambdues eleccions és que una pandèmia no ha de paralitzar aquests i altres drets fonamentals, de manera que les restriccions de seguretat i mobilitat que ha comportat la Covid-19 poden afluixar-se unes hores, per anar a votar, i uns dies, per fer campanya electoral.
La situació, però, acaba sent certament còmica. Conec gent que està molt il·lusionada perquè es podrà saltar el confinament municipal per acudir a mítings i xerrades, exercir el dret fonamental de la participació política i xalar de debò escoltant les propostes dels seus representants, als quals finalment donaran el vot. Esperpèntic.
Una família no pot desplaçar-se d’un municipi al del costat per anar a veure els nets, dinar amb els pares o els germans, però pot anar a l’altra punta del territori per escoltar un líder polític que dirà el que sempre diu i que tots sabem quasi de memòria.
La primera pregunta és obvia. Si es vol fer net respecte a la Covid-19 i es vol al mateix temps mantenir el dret de vot, no existeixen avui en dia mecanismes suficientment segur per fer-ho de manera telemàtica? Tan complicat resulta?
La segona pregunta, elemental. De debò els personatges públics o aspirants a presidències de clubs esportius necessiten sortir al carrer i parlar en públic? Per una o dues vegades i sense que serveixi de precedent, o sí, no podrien fer-ho per altres mitjans... n’hi ha molts.
I, finalment. Una petita reflexió en forma de pregunta. Quins són els drets de les persones obligades a atendre les taules dels col·legis electorals? El dret a la salut és comparable al de participació política? Qui decideix, l’estat o l’individu?
Més enllà de la broma, sembla bastant clar que les solucions que la tecnologia permet haurien d’estar a l’abast de la ciutadania. Protegir els drets individuals, la privacitat i el dret de vot per mitjans telemàtics no sembla gaire complicat.
Ho podem fer quasi tot a través de la xarxa. Segur que exercir el dret de vot no ha de ser gaire complicat, tot i que ens quedem sense la possibilitat de veure presencialment el líder polític de torn.