Desintoxicar l'economia

L’epidèmia del coronavirus ha infectat fins ara uns 10.000 habitants d’Andorra i ha deixat uns 100 morts per la malaltia de la Covid-19, a més de retallar un 15% l’economia en deu mesos i incrementat en quinze punts el deute públic, situant-lo en prop del 50% del PIB. Les vacunes, juntament amb les mesures de prevenció de la població, contribuiran previsiblement els pròxims mesos a rebaixar la infecta pandèmia, però les finances públiques i l’economia també requereixen mesures de reanimació, entre les quals immunitzar-se contra almenys tres dels reclams comercials mes tòxics i perniciosos del país: hidrocarburs, alcohol i tabac.

La taxa verda que el Govern vol aplicar als hidrocarburs és una iniciativa valenta, encara que dilatada i mancada d’ambició. Els esforços per rebaixar la contaminació dels hidrocarburs i dissuadir el consum d’energia fòssil, causant de l’escalfament climàtic, deixen Andorra en mala posició. Un informe del Govern del 2014 amb els compromisos adquirits en el conveni marc de l’ONU sobre canvi climàtic calcula que Andorra emet a l’atmosfera unes sis tones mètriques de diòxid de carboni, el principal causant del canvi climàtic, per habitant i any, superior a altres països de l’entorn europeus industrialitzats. No obstant això, el document observa que només el 23,9% del total de carburants importats el consumeix la població local i la resta és “exportat individualment en els dipòsits de vehicles”, per la qual cosa considera que aquestes emissions de diòxid de carboni “no haurien de ser comptabilitzades en l’inventari nacional d’Andorra”.

Un recent pla d’acció preveu en el 2030 reduir a la meitat les emissions contaminants i el 2050 acabar completament, però limitat al transport interior i no als hidrocarburs venuts a Andorra i exportats per estrangers. Importar carburant i aplicar-li un gravamen comparativament baix, sabent que tres quartes parts el compren visitants atrets pel diferencial de preus l’exporten als estats veïns, contribueix cínicament a soscavar el principi universal de “qui contamina paga”. Pretendre, a més a més, difuminar fronteres terrestres per obtenir beneficis comercials i fiscals tot erigint barreres inexistents en l’atmosfera en matèria de contaminació constitueix un exercici de contrabandisme d’Estat en economia circular més que la responsable assumpció de compromisos internacionals en medi ambient.

L’entrada en vigor a Andorra del conveni de l’ONU contra el tabaquisme ara fa cinc mesos, encara que amb quinze anys de retard respecte als països europeus, també és un pas per posar fi a una epidèmia d’un elevat cost per a la salut, tant de la població local com per nombrosos visitants compradors d’aquest perniciós al qual Andorra aplica impostos baixos. El tractat al qual s’ha adherit Andorra estableix el compromís dels estats a aplicar polítiques per augmentar la fiscalitat i el preu del tabac i a “prohibir o restringir apropiadament la venda i la importació dels viatgers internacionals” en condicions avantatjoses.

El lobby andorrà del tabac ha estat particularment actiu durant dècades en l’àmbit polític i comercial pressionant el precedent Govern a una àmplia ofensiva en les negociacions amb la Comissió Europea per mantenir les franquícies duaneres i el diferencial de preu amb els països veïns durant 30 anys, pretenent que necessita temps per reconvertir el sector. La manufactura de tabac a Andorra va culminar la seva producció el 1995 amb més de 900 tones i des de llavors va iniciar un progressiu declivi fins a unes 200 tones actualment. França, molt ofensiva contra el tabaquisme, ha reforçat el control duaner a la frontera andorrana, per prevenir el contrabandisme i els vincles amb el finançament de bandes terroristes. Andorra no té estadístiques oficials sobre la repercussió del tabac en la salut, però almenys una vintena de persones moren anyalment de càncer de pulmó i probablement centenars pateixen aquesta i altres malalties atribuïdes al tabaquisme.

Més discret, el lobby de l’alcohol, un sector també en fase recessiva per la seva repercussió en la salut pública, intenta mantenir un perfil baix. Andorra enregistra anualment uns 400 processos judicials de conductors ebris i prop d’un centenar d’accidents de vehicles vinculats a l’excessiu consum d’alcohol. Encara que tampoc hi ha dades oficials sobre el consum intern, tenint en compte els baixos impostos previsiblement són superiors a la mitjana europea i de seguir una proporció similar a la dels carburants, tres quarts de les vendes d’alcohol i tabac podrien ser a estrangers. Durant el confinament de la població a l’inici de l’epidèmia, Andorra va reduir un 73% el nombre de vehicles a les carreteres i un 66% la concentració de diòxid de nitrogen, un altre gas relacionat amb el canvi climàtic, segons el ministeri de Medi Ambient, que destaca els vincles entre contaminació de carburants i salut. La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha demanat al Govern augmentar les taxes al tabac i l’alcohol per contribuir a l’elevat cost de les malalties associades i reduir la incidència en el seu dèficit pressupostari.

Resulta insensat, imprudent i temerari mantenir un gravamen baix en hidrocarburs, tabac i alcohol, tres dels productes estrella de reclam comercial d’Andorra que intoxiquen la salut i el medi ambient dins i fora de les fronteres. Aplicar una baixa fiscalitat a nous sectors emergents contribuïdors de riquesa mediambiental, patrimonial o tecnològica i generadors de llocs de treball en un microestat amb limitats recursos naturals pot aixecar empatia arreu d’Europa. En canvi, utilitzar-la per a productes tòxics, rics especuladors sense escrúpols o, com s’ha vist recentment, a youtubers i influenciadors àvids d’evadir obligacions tributàries, porta actituds de repulsa que juguen contra els interessos d’Andorra. El darrer informe de l’agència d’anàlisi creditici Standard & Poor’s sobre el deute públic d’Andorra observa que hi ha “espai fiscal per adoptar mesures pressupostàries per respondre a l’advers impacte econòmic de la Covid-19”. La pressió fiscal a Andorra és de prop del 25%, comparativament amb el 40% de la Unió Europea, fet que deixa marge suficient per mantenir la compe- titivitat.

El joc del gallina adoptat anys enrere per alguns governants andorrans disposats a apostar fins al límit per l’estatut de paradís fiscal va acabar erosionant el sistema financer i enfonsant un banc. La posterior crisi financera i la subsegüent recessió varen deixar una contracció de l’economia i del mercat de treball molt superior a la dels països europeus. Si alguna lliçó en poden treure els legisladors i governats és que en l’asimètrica negociació amb la Unió Europea per un acord d’associació, val més anticipar i cooperar per generar un benefici mutu a jugar amb un gegant que el guanyador s’ho emporti tot. L’increment de dèficits i deutes per la coronacrisi és una oportunitat per aplicar, com més aviat millor, una vacuna fiscal contra les epidèmies d’alcoholisme, tabaquisme i contaminació.