Esperar no és una estratègia

Esperar que la crisi sanitària passi no és una opció. I no és una opció perquè és probable que la situació econòmica i empresarial no torni a l’equilibri anterior. Una de les raons: la recessió econòmica després de la crisi sanitària. El segon factor és que estem al bell mig d’una revolució industrial i de serveis que ens promet unes millores de productivitat sense paral·lel històric. Cada dia que passa és més probable que assistim a una destrucció accelerada d’una part important dels llocs de treball de baix valor afegit. Una part dels llocs de treball que es destrueixin, segurament, ja no es tornaran a crear. Avui m’agradaria fer amb vosaltres una reflexió sobre el món post-Covid que ens espera i com podem preparar-nos per competir des d’avui mateix.

En primer lloc, analitzem els factors econòmics que definiran la natura de la recessió econòmica que ens espera. Els analistes es mostren optimistes gràcies a la gran despesa estatal i a l’enorme injecció de liquiditat. El BCE va anunciar al desembre un magnífic programa de recompra de bons sobirans per 1,35 bilions d’euros. Un programa que dona tranquil·litat al mercat de deute públic fins al juny 2021, i segurament més enllà. Dit d’una altra manera, fins al juny, el mercat de deute públic europeu està intervingut i no cotitzarà al seu preu real. Bé! Un problema menys. Els estats no estaran tan pendents del seu deute en el curt termini. De forma addicional, el Banc Central Europeu ha anunciat una injecció de liquiditat a través d’un programa de préstecs que incentiva els bancs a canalitzar préstecs a empreses i famílies. El Banc Central pagarà un 1% anual als bancs per fer la seva feina. Dit d’una altra manera, els bancs no tindran problemes de rendibilitat aquest any i les empreses solvents tindran préstecs a bon preu.

Però què passa amb les empreses en dificultat? És probable que els bancs estudiïn molt bé la viabilitat empresarial abans de donar préstecs. Després de la crisi financera, una insolvència de préstecs afecta directament els seus ràtios de capital. Dit d’una altra manera, és probable que els bancs segueixin finançant les empreses que vaguin bé, però no les empreses zombis o en dificultats. En aquesta crisi ningú ens salvarà de la destrucció creativa. És a dir, si la teva empresa estava tocada abans de la crisi, és possible que els préstecs no t’arribin fàcilment.

Crec que no és prudent infravalorar la profunditat de la recessió economia que ens espera. Sí! És cert que els mercats estan en màxims històrics. Però, en el meu parer, no saluden una recuperació ràpida de l’economia sinó que estan contents per les mesures extraordinàries de liquiditat i despesa pública. La caiguda dels mercats ens espera segurament més endavant, quan s’acabin els estímuls. En definitiva, a priori, els estats i els bancs continuaran estant aquí per ajudar-nos, però crec que ningú salvarà les empreses en dificultats si no són els mateixos empresaris. Soc de l’opinió que ens espera un cicle econòmic negatiu provocat per una caiguda significativa del poder adquisitiu, causat per acomiadaments estructurals i una caiguda de la confiança tant de consumidors com d’inversors.

En segon lloc, cal ser conscients que la crisi sanitària ha arribat en mal moment, ja que estem en una profunda transformació productiva. La velocitat del canvi, que ja era elevada, ara s’ha multiplicat a causa de la pandèmia. El principal risc, al meu parer, és la velocitat del canvi. El risc és que empreses i treballadors estiguem obsolets quasi sense adonar-nos-en. Per això, esperar no és una opció. Estic convençut que, de la recessió, emergiran en gran part empreses més enfocades o més especialitzades. I no us enganyaré, crec que amb menys treballadors, és a dir, més productives. Els llocs de treballs administratius o de recol·lecció de dades poden ser dels primers a veure’s afectats. Potser entrem en una nova era en què l’eficàcia i l’eficiència seran els reis. En què caldran, potser, menys directius, menys administratius i els tècnics especialistes aniran més buscats.

Davant d’aquest escenari, les oportunitats són enormes. Estem enmig d’una transformació global de les cadenes de producció i distribució. Què hauríem de fer per preparar-nos per al futur? En primer lloc, sobreviure. Qui sobrevisqui tindrà menys competència, accés a una força de treball qualificada i a baix preu, i temps per millorar la seva proposta de valor. Per això cal estar preparat, és a dir, tenir un pla. Un pla que tingui en compte diferents escenaris de futur i que adapti les mesures antirecessió en funció de les diferents situacions que ens podem trobar durant els pròxims trimestres. Les mesures antirecessió poden ser de diferent tipus, com per exemple, reduir activitats, congelar inversions, renegociar costos amb proveïdors o trobar noves vies de finançament. Però, segurament, la millor mesura antirecessió és pensar molt; és l’anàlisi estratègica.

Per on començar? Aquesta revolució digital no va de tecnologia, sinó d’alliberar guanys de productivitat o de moviments en les cadenes de valor. Indústries senceres s’estan transformant per ser més productives i eficients. És crucial, per a les nostres empreses, entendre quin és el paper que podem jugar en el futur dels nostres sectors. Per entendre què està passant a la nostra cadena de valor és important conèixer l’ecosistema d’innovació del nostre sector. Cal entendre què estan fent les startups de la nostra indústria i veure si les podem integrar a la nostra cadena productiva o en quin lloc de la cadena de valor ens col·loca la disrupció. No té molt sentit que a l’era digital hàgim d’esperar 15 minuts en un restaurant perquè ens preguin nota i uns deu minuts per pagar el compte. Tots els sectors que veuran com la forma de produir i distribuir els seus serveis canviaran de forma radical en el pròxim cicle econòmic.

En definitiva, avui volia fer una reflexió per als empresaris del país: l’any 2021 no pot ser un any d’espera, sinó que hauria de ser un any de reinvenció, de provar coses noves. Crec que estem davant d’un escenari en què s’obre un gran ventall d’oportunitats per a aquells que les sàpiguen agafar. Per això, us convido a agafar el temps per pensar i entendre quin paper pot jugar la vostra empresa en les noves cadenes de valor.

*Ivan Mora, Cluster Manager d’ACTINN