El vel i el vot

La prohibició de portar un vel per motius religiosos al carrer va ser objecte de discussions i polèmica durant molts anys. Ara, un virus que ha canviat la nostra concepció del món també ens ha obert els ulls respecte a una evidència. Si tot el món pot tapar-se la cara per un virus, sembla no haver-hi cap raó per la qual no pugui fer-ho per professar una determinada religió. I la resposta final al dilema anterior és que el problema no rau a anar o no tapat, sinó a viure o no en llibertat. Una cosa és que vagis tapat i una altra ben diferent que et facin anar tapat.

La setmana passada parlava de votar en temps de pandèmia i apostava per un futur telemàtic per exercir el dret a vot. Un parell de comentaris en l’edició digital deien que el vot és sagrat i que si al final s’apliqués el vot telemàtic s’instauraria el frau i es perdria un dret elemental, l’essència de la democràcia.

Tota opinió és respectable, òbviament, i sembla clar que el vot telemàtic no és cosa d’un dia a un altre, però de cara al futur sembla que hi estem abocats.

Donald Trump (és sols un exemple, sense relació amb d’altres opinions) tampoc es fiava del vot per correu. Segons el seu parer ell havia guanyat les eleccions, ja que en vot directe anava pel davant; però les institucions no van trobar indicis de frau en els vots computats per correu, i al final la diferència s’enfilava a bastants milions de vots. Creure o no creure, aquesta és la qüestió.

Poso un altre exemple que no té res a veure amb Trump. Quanta gent en l’actualitat opera on line amb el banc, quantes operacions es fan i quin percentatge, en l’àmbit personal, hi ha de frau? És cert que hi pot haver alguns problemes amb les targetes de crèdit, però cal preguntar-se, quantes de les operacions i transferències que fem directament fallen? El nombre deu ser petit, perquè hi ha bastants filtres que permeten identificar l’usuari.

Si funciona en aquest àmbit, per què no en el públic i el dret a vot? Des del meu punt de vista es pot millorar i assegurar una votació neta.

Per altra banda, qualsevol diria que en el vot directe no existeixen també alteracions... tots el vots nuls tenen algun defecte i per aquest motiu no es computen. Potser el vot digital permetria no perdre’n tants, tot i que els dubtosos també s’haurien de descartar.

I retornant a la primera part de l’article. Coses que ens semblen impossibles amb el pas del temps les veiem d’una altra manera. En el cas del vel; el més important és la llibertat de cada persona. En el cas del vot, el que importa és que sigui net i poder exercir-lo. El vot telemàtic permetrà molt més fàcilment l’accés al vot a persones discapacitades o desplaçades. I segur que repercutirà en una major participació.

Estic d’acord que exercir el dret a vot és l’arrel de la democràcia, que la democràcia és el millor sistema que tenim i que convindria mantenir oberts alguns col·legis, però d’ací a desconfiar d’un futur vot telemàtic dista un abisme.

En pocs anys, els cotxes aniran sense conductor i hi haurà molts menys accidents. I sembla bastant clar que es podrà votar a distància sense fer tremolar els fonaments de la democràcia.