La tribuna

A les espatlles de gegantes

Sense referents molt poques nenes veuen com una possibilitat real ser científiques

Creat:

Actualitzat:

Tal com apuntava Newton ja al segle XVIII, la ciència avança a les espatlles de gegants. Al segle XXI, però, encara ens toca recordar que és també sobre les espatlles de les gegantes que ens han precedit, que la ciència avança, dones que molt sovint han quedat injustament relegades a segon terme. Per fer-ho, disposem des de fa uns anys d’una data reivindicativa rellevant, l’11 de febrer, quan se celebra el Dia internacional de la dona i la nena a la ciència.

La meitat de la població té dret, igual que l’altra, a la participació plena en l’educació, la capacitació, l’ocupació i la presa de decisions en la ciència. I encara cal, en aquest camp, trencar les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals per fomentar una major participació de les dones i les nenes i reconèixer-ne els seus èxits.

Actualment, les nenes a Europa tenen la possibilitat de dedicar-se al que vulguin sense cap mena de limitació. El cas, però, és que aquesta possibilitat necessita quelcom més que un article d’una llei per passar de ser teòrica a ser real. Perquè sense referents (sense exemples de dones científiques als mitjans i als llibres de text...), molt poques nenes veuen com una possibilitat real esdevenir científiques. Perquè les noies hauran de sumar als seus esforços acadèmics una càrrega d’estereotips i una lluita contra allò socialment establert a la qual els seus companys nois no hauran de dedicar-hi ni un segon. Perquè hi ha encara avui un biaix per gènere en l’avaluació acadèmica i una dificultat en la progressió laboral anacrònics de la nostra època.

El resultat d’això es plasma en el tipus d’estudis cursats en el marc universitari. Una dada molt rellevant és la proporció de nois i noies que cursen estudis en funció de l’àrea d’estudis. De la població universitària procedent d’Andorra, el curs 2019-2020 es destaca que en l’àrea d’estudis relativa a l’educació, un 18% eren nois i un 82%, noies. Aquesta gran diferència també es donava en l’àrea de l’enginyeria, indústria i construcció (un 84% de nois per un 16% de noies). Aquest biaix es manté, tot i que en menor grau, a l’àrea de les humanitats i arts (34% de nois per un 66% de noies), i salut i serveis socials (24% de nois per un 76% de noies).

Amb el pas dels anys es marca un canvi de tendència, ja que les dones escullen cada vegada més carreres que fins ara estaven més masculinitzades. No obstant això, queda palès que existeix una segmentació per gènere a l’hora d’escollir els estudis, tant de formació professional com superiors.

Aquesta situació ve provocada pels rols que han desenvolupat tradicionalment els homes i les dones en la societat. Les dones trien en major proporció professions més relacionades amb la cura de les persones (carreres del tipus educació infantil, primària, infermeria, etcètera), mentre que els homes s’orienten més cap a estudis tècnics vinculats a les professions tradicionalment més masculinitzades. Actualment les dones només són el 28% del personal investigador del món segons l’Institut de Salut Global de Barcelona (2018); són infrarepresentades i encara més a mesura que s’ascendeix en la carrera científica amb l’evidència d’un sostre de vidre que provoca que el lideratge segueixi sent essencialment masculí. El sostre de vidre és la barrera invisible amb la qual es troben les dones a l’hora d’ascendir a càrrecs de major responsabilitat.

Un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, els anomenats ODS, és el d’aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes. L’objectiu 5.5 es marca per “vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública”. El camí a seguir és clar, però cal caminar-lo i treballar conjuntament i de manera transversal perquè hi arribem totes. Amb grans accions i amb petits recordatoris, com aquest d’avui.

Per seguir posant llum a aquesta discriminació, les investigadores de l’Institut d’Estudis Andorrans, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra i Actua innovació afegim el nostre granet de sorra per progressar cap a una societat més justa i equitativa, i aquests dies a les xarxes de les tres entitats compartirem quines són algunes de les gegantes, a les espatlles de les quals ens recolzem. Us convidem a seguir la iniciativa i a construir una Andorra millor en la igualtat de gènere. També a la ciència.

* Clara Pladevall, * En nom de les investigadores de l’IEA, l’OBSA i Actua innovació

tracking