La tribuna
La Rochefoucauld al segle XXI
És una de les glòries de l’immens doll de les lletres franceses
François de la Rochefoucauld (París, 1613-1680), príncep de Marignac, militar, polític, escriptor i moralista és una de les glòries de l’immens doll de les lletres franceses. Va conspirar en favor d’Anna d’Àustria contra el cardenal Richelieu, fet que li comportà captiveri i desterrament. Retornat a París el 1642 després de la mort de Richelieu, no va trobar el suport esperat ni de la reina ni del cardenal Mazarino, fet que l’impel·lí a participar en la Fronda (moviment de l’alta noblesa contra l’absolutisme). Desenganyat i també a causa d’una ferida als ulls a la batalla del Faubourg Saint Antoine, el 1652 es va retirar de la vida política, però no pas de la vida social. Va freqüentar els exquisits salons de Madame de Sablé i de Madame de La Fayette. En aquest ambient propici va redactar les Sentences et màximes de morale (1655) i les Memòries (1662) que li han valgut la immortalitat.
La Rochefoucauld tenia una visió incisiva, lúcida i pessimista de la condició humana. Les seves màximes són brillants sagetes de punta afilada projectades amb l’elegància i l’espurna que el caracteritzen. És curiosa la carta que li envià un dels seus contertulians, el cavaller de Meré, encoratjant-lo i alhora reconeixent el seu mestratge: “Em sembla que podríeu fer una màxima que digués que la virtut mal entesa no és gaire més incòmoda que el vici ben regulat.” Dos pensadors de la talla de Schopenhaner i Nietzche van declarar la seva admiració per la profunditat dels seus judicis sobre la psicologia humana. Partia de la consideració de l’egoisme natural com a base de tota acció dels homes i l’explicació de moltes de les seves contradiccions. Ell en realitat cercava a la seva manera escèptica l’ideal de l’homme honnête. Algunes de les seves màximes, afilades com estilets:
- “Tots tenim prou força per suportar els mals dels altres.”
- “La filosofia triomfa fàcilment sobre els mals passats i sobre els mals futurs. Però els mals presents triomfen sobre la filosofia.”
- “El mal que fem no ens atreu tanta persecució i tant d’odi com les nostres bones qualitats.”
- “L’amor, com el foc, no pot subsistir sense un moviment continu; i deixa d’existir des del moment que deixa d’esperar o de témer.”
- “L’amor a la justícia no és en la majoria dels homes res més que la por de patir la injustícia.”
- “Sovint hom fa el bé per poder fer impunement el mal.”
- “La virtut no anirà gaire lluny si la vanitat no l’acompanya.”
- “És tan fàcil enganyar-se a si mateix sense adonar-se’n com difícil enganyar els altres sense que se n’adonin.”
- “Qui viu sense follia no és tan assenyat com es pensa.”
- “No hi ha res que impedeixi tant ser natural com l’ànsia de semblar-ho.”
- “En l’amistat i en l’amor sovint hom és més feliç per les coses que ignora que no per les que sap.”
- “Cal regir la fortuna com la salut: gaudir-ne quan és bona, tenir paciència quan és dolenta, i no aplicar mai grans remeis fora d’una necessitat extrema.”
- “El valor perfecte és fer, sense testimonis, el que seríem capaços de fer davant tothom.”
- “Com podem pretendre que un altre guardi el nostre secret si no el podem guardar nosaltres mateixos?”
- “Establim regles per als altres i excepcions per a nosaltres.”
- “Hi ha defectes que, ben manejats, llueixen més que la mateixa virtut.”
- “El silenci és el partit més segur per al que desconfia d’ell mateix.”
- “La majoria dels herois són com alguns quadres: per apreciar-los no cal mirar-los massa de prop.”
- “És molt més fàcil apagar un primer desig que no satisfer tots els que segueixen.”
La Rochefoucauld ens mostra la condició humana a la llum del dia i sense concessions, en un afany moralitzador que travessa els segles i arriba fins avui sense perdre ni vigoria ni vigència. Per sort o per dissort la societat del segle XXI és encara deutora directa de les fines, crues i suggerents observacions del gran escriptor gal.