Esperit crític i negacionisme

Vista l’actualitat,crec que tenim tendència a barrejar els conceptes mencionats en el titular de l’article, sigui intencionadament o no.

M’agrada tenir les coses clares, per aquesta raó em qüestiono: què és tenir esperit crític?

Donem un cop d’ull a la seva definició. Esperit crític: “És la capacitat de reflexió, d’anàlisi, per anar-se formant una opinió pròpia.”

És el que em semblava, tenir un esperit crític no significa veure els defectes ni jutjar en negatiu tot el que ens envolta.

Ben al contrari, és observar, destriar, analitzar, deduir i elaborar les nostres pròpies conclusions sobre diferents aspectes que regeixen la nostra vida, encara que ens puguem equivocar.

L’equivocació fa part de l’aprenentatge de la vida i construir pensament crític és l’objectiu o l’hauria de ser, ja de ben petits sota la tutela de pares i de mestres.

Aprendre a pensar lliurement i a decidir el que considerem més oportú i raonable enmig de la marea d’informació que ens submergeix diàriament.

Primer concepte aclarit, anem pel segon que ja d’entrada només de sentir-lo o pronunciar-lo se’m regira la panxa.

Negacionisme, quina paraula! Abans de la pandèmia no se sentia, tot són modes!

Negacionisme ve de negar, és a dir, “declarar que no és (allò que altri afirma, suposa, pregunta)” dit pel Diccionari de la llengua catalana.

Penso, doncs, i faig ús d’aquest mencionat esperit crític, per dir que últimament s’ha tendit en molts llocs d’Andorra i fora del país a assimilar-lo (l’esperit crític) amb el negacionisme.

Buscar informació, qüestionar, demanar aclariments, tenir dubtes referents a l’administració de les vacunes, l’ús de les mascaretes no significa de bon tros negar que existeixi la Covid, ni els malalts que estan a casa, a l’hospital o a l’UCI, i menys els qui malauradament no han pogut vèncer el virus.

Són sovint el paternalisme barat i el xantatge emocional camuflats per altres interessos que la gran majoria desconeixem els que ens neguen la lliure llibertat d’expressió i de decisió.

Pensar i reflexionar no és en cap cas negar.

I com deia el filòsof Descartes: “Penso, aleshores existeixo.”