A favor dels mitjans de comunicació

Darrerament són recurrents els ataconaments de certes figures polítiques cap als mitjans de comunicació. Els veuen com si fossin la pesta o el dimoni perquè informen d’activitats o procediments directament relacionats amb ells. Sortia fa dos dies a la palestra del parlament espanyol el vicepresident Iglesias i envestia contra els mitjans de comunicació en general, titllant-los de marionetes del poder i posant-los –per enèsima vegada– l’etiqueta de quart poder. Una reacció amb tics autoritaris i malvolents, impròpia de qui seu en un govern i se les dona d’alfil de les llibertats. Producte o resultat precisament de sortir per televisió, a través d’un programa d’entrevistes enfocades a enaltir les dictadures populistes americanes, el polític Iglesias serà devorat pel seu propi ego, i per les hemeroteques i videoteques. Quan va començar a aparèixer als mitjans de comunicació com a líder dels descontents i va encarrilar els seus seguidors cap a la formació política Podem, un dia li van preguntar per la cabellera fins a mitja esquena i va respondre que era “un símbolo de libertad contra los opresores”. També era el temps de les declaracions contra els ministres que compraven àtics de 600.000 euros, fent servir la seva oposició a l’adquisició de propietats amb la frase: “Yo nunca abandonaré mi pisito de Vallecas.” Just quan va entrar Podem al parlament espanyol començava la deriva populista descarada, oblidant-se de Vallecas i mirant cap a una urbanització de Galapagar, on compraria justament no un àtic, sinó un xalet d’alt estànding amb piscina, jardins imperials, servei domèstic i vistas a la sierra. Aquest fet, compartit amb la seva dona, segona en posició de poder dins de Podem, els va valdre anomenar-los pels seus anteriors veïns de Vallecas com a “marqueses de Galapagar” i, curiosament, la cabellera “símbolo de libertad contra los opresores” va passar a ser una més dòcil cua. Avui en dia, convertida la parella en ministres, posant-hi barra i a l’estil comunista dels Ceaucescu, el cabell lligat en cua ha passat a ser monyo, quedant el símbol de llibertat contra els opressors comprimit i estret com si fos un fregall de l’aigüera, que és per on justament s’ha escolat la credibilitat del vicepresident Iglesias. I encara gosa entonar crítiques i avisa de passar el ribot als mitjans de comunicació “desafectos”, tots en general, clamant batuda general, talment aquell “mateu-los tots, Déu ja sabrà destriar el seus”, del setge de Besiers l’any 1209 durant la croada contra el albigesos.

Un altre espantall entrat en política que ha anat brandant la clava i de cara als mitjans de comunicació desafectes, també tots en general, ha estat Donald Trump. El tracte dispensat, més ben dit, el mal tracte dispensat a periodistes en rodes de premsa i ja no cal dir a través de les xarxes socials, ha ultrapassat totes les males maneres i caràcters toscos de qualsevol altre president anterior a ell. Ni el president Richard Nixon, fa cinquanta anys, a qui la revista Time es va referir com a “infern quotidià i de molt poca confiança” –una bona definició del que ha estat Trump bona part del seu mandat–, no es va atrevir, quan la premsa va destapar l’escàndol Watergate que el va portar a dimitir, a titllar els mitjans de comunicació d’eines del dimoni, com si fa (“impasible el ademán”) Iglesias i ha fet Trump, amb posat també xulesc i impassible, barrut.

A Andorra les darreres setmanes la consellera general Montaner també branda contra aquest mitjà de comunicació en concret, el Diari d’Andorra, titllant-lo, fent servir curiosament les mateixes expressions de Trump, de mitjà de comunicació mentider, per publicar “notícies mentideres” a ella referides. I com Trump amb la cadena Fox, que li donava corda, dona peixet a un altre rotatiu de la premsa del país, aquell sí “gran mitjà professional” i suposem que sense lligams amb els poders fàctics ni amb el Govern ni amb la conya marinera i per suposat i pel capbaix, il·luminat pels astres i per Nostradamus.

Quan, des dels altars de la política, s’ataca gratuïtament els mitjans de comunicació, se’ls menysprea, se’ls menysté, la salut democràtica es veu afectada i han de sonar totes les alertes, hem de manifestar-nos a favor dels mitjans de comunicació, de tots, perquè les diatribes i els atacs afecten la lliure comunicació, base de la cohesió social, de la diversitat i circulació de pensament i de la pluralitat d’idees. De la democràcia, stricto sensu, en deriva la llibertat d’expressió i d’opinió, puntal de les societats democràtiques i la millor garantia enfront del populisme de pandereta.