Retard

La cancellera alemanya Angela Merkel, des de la seva experiència i prestigi polítics, reconeixia dies enrere que la Unió Europea havia fet un càlcul massa optimista de la capacitat de producció de les indústries farmacèutiques; en definitiva, que havien pensat que fabricarien moltes més vacunes contra la Covid del que realment podien.

Aquesta realitat per si sola ja explica el retard en les vacunacions previstes al Vell Continent, i encara més el que es pateix aquí, destinació secundària on les dosis arriben a través dels dos Estats veïns o de la Unió Europea. Tanmateix, el degoteig d’immunitzacions és constant i, si hem anat llegint bé, ja l’han rebuda tots els padrins interns a les residències i tots els mai prou reconeguts professionals de la salut.

A això hem d’afegir que gairebé un de cada set conciutadans han passat la malaltia, dels quals una gran majoria (10.101) se n’han sortit, l’han superada i, per tant han creat els anticossos suficients com per no tornar a infectar-se, almenys a curt termini, segons les xifres fins dijous passat.

En definitiva, les “dents de serra” de l’estadística marquen una perspectiva mitjana optimista que cal preveure encara més favorable quan arribin i es distribueixin les anunciades remeses d’altres laboratoris: Moderna, AstraZeneca segons la fórmula de la Universitat d’Oxford i, potser a partir del mes vinent, un cop reconeguda per la UE, la de Johnson&Johnson, que millora els resultats de les anteriors en el sentit que només cal una dosi per cada potencial pacient.

Amb tot plegat, les perspectives semblen força esperançadores i ja s’han reflectit en l’aixecament parcial de les mesures oficials de prevenció, en forma de prohibicions i limitacions d’horaris i activitats.

Tornant a les estadístiques difoses dijous, encara semblaven més optimistes com ara la reducció de contagis diaris a 27, i de malalts actius a 402, mentre les altes del dia eren 35 (vuit més que els nous pacients) i també continuava a la baixa l’anomenada “pressió sobre el sistema sanitari” amb dos hospitalitzats menys.

Esperem que els efectes de les celebracions –sobretot privades– de Carnestoltes no tornin a disparar les alarmes, com ja va passar uns dies després de les festes nadalenques. Això, però, ja no depèn ni de decrets, ni de tractaments, sinó de la responsabilitat i seny del conjunt de la població, no només dels joves, sempre objectiu de la vigilància i culpabilització per part de la gent més o menys gran.

Si el seny s’ha imposat, aviat ho sabrem i tan de bo si ho podem celebrar, perquè les xifres continuïn sent favorables. Mentrestant continuarem atents a l’arribada de les noves partides de vacunes compromeses i l’administració creixent fins a arribar a totes les franges d’edat i professions.

Perquè ja no hi ha tants “negacionistes” pràctics. Un dels més seguits diaris del sud del Runer anunciava el mateix dijous que ja frega el noranta per cent de la població els qui ara asseguren que estan disposats a vacunar-se. Fa pocs mesos amb prou feines passaven d’un percentatge del quaranta. I és que l’eficiència de la mesura i la transmissió “boca a orella” és el millor dels mitjans de propaganda i dels antídots contra les “noves veritats”, aquest eufemisme inventat per a les grans mentides.

Això sí, com diria el “capità del virus”, continua sent imprescindible la prudència, per garantir que l’evolució mantingui la mateixa tendència favorable. Seguir les quatre consignes, ara amb una d’afegida: distància, mascareta, neteja de mans... i ventilació d’espais.