L'oportunitat andorrana

Andorra està de moda. Des de fa setmanes, els mitjans de comunicació espanyols difonen els atractius del nostre país. Estem a la portada dels principals diaris. Les televisions publiquen notícies, entrevistes i debats, pràcticament a diari. Sorgim en conversacions de cafè, en debats televisius i en reunions de negocis. Andorra està en boca de tots. S’ha generat un debat sense precedents sobre el marc jurídic i fiscal del país, i aquesta informació ha arribat a milions de persones. Sense voler-ho, Andorra s’ha convertit en un país mediàtic.

Poques vegades a la història del nostre país havíem estat al centre d’atenció de tants empresaris, inversors, creadors digitals, esportistes, artistes i un infinit llistat de persones que volen vindre a viure i crear riquesa a Andorra, atrets pels avantatges fiscals, la seguretat, intimitat, naturalesa, oci i benestar que el país ofereix. El cas dels youtubers ha posat Andorra a l’epicentre de tots els debats, i ha generat una publicitat, massiva i gratuïta, sense precedents. El nostre país, de caràcter discret i tímid, està al focus de l’opinió pública.

Davant d’aquesta situació, el Principat té l’oportunitat única de convertir-se en el país referent en l’atracció d’inversió estrangera a nivell europeu i internacional, un paradís on residir i crear empreses d’alt potencial. Però també té reptes i amenaces que caldrà superar, esquivar i bloquejar.

Tenim l’oportunitat de diversificar la nostra economia, fent-la més oberta i transversal, potenciant sectors en auge i reduint la dependència de sectors tradicionals com el turisme i la banca. Crear un ecosistema emprenedor on el talent local i internacional s’uneixi per crear empreses amb potencial de creixement, globals i innovadores, amb una forta base tecnològica i obertes a mercats internacionals. Atreure nous residents que, captivats pels avantatges que ofereix el país, vinguin a viure i a crear riquesa al Principat.

En definitiva, convertir-nos en un país pioner i referent per a vindre a residir i crear negocis globals, innovadors, adaptats a les noves tecnologies, de gran potencial i valor afegit.

No obstant, tota gran oportunitat porta emparellada noves dificultats i reptes, que Andorra haurà de saber vèncer si vol posicionar-se com a referent internacional.

Reptes tan diversos com aconseguir que el Principat no acabi citat en la famosa llista de paradisos fiscals, com s’ha proposat des de (part) del Govern espanyol, cosa que suposaria un important retrocés per a l’economia andorrana i el model actual d’inversió estrangera, molt depenent d’Espanya. Facilitar la creació d’empreses i l’obtenció de residències, desenvolupant eines tecnològiques i establint els mecanismes necessaris perquè el procés sigui ràpid i àgil, sense entrebancs, demores innecessàries, burocràcia i ineficiència. Desenvolupar mesures perquè l’administració pública i les institucions, públiques i privades, siguin business friendly i vagin encaminades, a l’uníson, a convertir Andorra en un país facilitador, simple i còmode on crear empreses i vindre a residir. Fomentar que les entitats bancàries agilitzin els seus processos de compliance i acceptació de clients, facilitant l’obertura de comptes i la seva operativa. Aconseguir que els estrangers tinguin accés a internet a l’entrar al país des dels seus dispositius mòbils, amb facilitat i sense costos afegits. Facilitar la promoció de productes immobiliaris que cobreixin les necessitats dels nous residents al país, però sense oblidar les persones locals. Desenvolupar les infraestructures necessàries perquè Andorra s’obri al món. En conclusió, fer que l’experiència de la persona que aposta per Andorra sigui excel·lent, des del primer dia.

Sempre he cregut que Andorra està molt a prop de convertir-se en un paradís per a l’emprenedoria, la creació de negoci i l’atracció de talent. L’oportunitat que tenim és molt més gran, atractiva i engrescadora, que la suma dels petits reptes que el país presenta. Petits obstacles que amb unitat i voluntat de millora, podem superar amb èxit, rapidesa i contundència.

I la situació actual demostra que no cal fer obres titàniques perquè Andorra s’enlairi per sobre dels països de l’entorn. Les dificultats, problemes i reptes estructurals dels països veïns, com Espanya i França, són suficients perquè els seus habitants es descantin per Andorra. No cal fer grans esforços. La gent vol vindre al Principat igualment.

Però la passivitat no és suficient. No podem esperar l’efecte rebot. Cal solucionar els propis reptes, abandonar les diferències i avançar junts cap a un model d’estat que faciliti, potenciï i atregui la inversió estrangera que el país necessita i anhela.

Tenim l’oportunitat de fer-ho. Mai abans l’havíem tingut tant clara i propera com ara. No tinc cap dubte que el caràcter andorrà d’unitat i força ens permetrà assolir aquest objectiu ambiciós i crear un país idíl·lic per als nostres fills i nets, per als andorrans i els nouvinguts.