La tribuna
Secrets
Pas endavant d’Albert Ginestà amb una altra novel·la
Albert Ginestà, músic, compositor, artesà i escriptor, ha fet un pas ferm endavant en aquesta darrera faceta amb una altra novel·la, Un mar de secrets (editorial Límits, 2021), presentada recentment a la Massana i objecte de la propera sessió del Club de lectura de la biblioteca d’Encamp.
La primera qualitat que destaca és la facilitat de lectura, fruit de la sempre difícil senzillesa aparent del lèxic i la sintaxi, i també d’un repartiment de l’acció en capítols breus –algun fins i tot d’una sola pàgina–, contundents i rodons.
A partir d’un inici més aviat de melodrama sentimental, aviat roda la intriga pròpia de la novel·la negra, sense estalviar-se les dosis imprescindibles de violència, sense recrear-s’hi.
Les aventures discorren amb una varietat de personatges que donen unitat coral a l’acció, segons el que viu, o pateix, cadascun i cadascuna, amb pocs però sobtats girs de guió, com correspon a una ben travada intriga del gènere que té el lector enganxat convidant-lo a continuar, si pot d’una tirada fins al final.
L’ambientació en temps actuals, en paisatges propers i algun de llunyà, però real, com ara el Dahab egipci i el seu arc del Blue Hole, mític per als bussejadors, on comença tot plegat, i amb un rerefons de lluita entre empreses taurons de la informàtica contribueixen a fer versemblant la història d’aquests personatges amb trets extrems en accions i en sentiments.
No és aquesta la primera aventura literària de l’Albert i cal confiar que no sigui l’última. Dues col·leccions de relats breus li van merèixer el premi Sant Carles Borromeu a la Nit Literària del 2010 i el 2018, i es fa palès en cadascun dels capítols, molts dels quals podrien ser ben bé relats independents sense la continuïtat narrativa esqueixada en el temps ordenat segons les vivències dels i les protagonistes.
Qui s’apropi a aquesta bona novel·la molt probablement trobarà difícil interrompre la lectura, a risc de perdre temps de son o d’altres activitats de lleure. I potser mereixerà una de les reaccions més preuades per a un escriptor: “M’ha semblat massa curta, s’acaba molt aviat.”
Amb tot plegat, són ben abundants els secrets amagats pels personatges que es van descobrint a poc a poc, però amb el bon ritme narratiu general; molts, sota l’aigua, sigui la blava i fonda del Deep Hole més enllà de l’arc d’entrada, sigui a la cova de Gosarbruca (en aquest cas, nom introbable a les xarxes), només accessible per l’aigua freda d’un riu de muntanya, a prop de Santa Pau.
És un plaer anar descobrint aquests secrets, pam a pam, mentre l’autor ens va desembullant el fil voluntàriament enredat des de bon inici, com cal per mantenir-nos entretinguts i atents en les hores, o dies, que ens prenguem per gaudir de tot plegat.
Una tornada a la coberta del llibre, una nova llambregada al nom de pila de Ginestà ens evoca el lligam entre el nom d’Albert com a predestinació de bons autors andorrans, tot amb respecte amb la diversitat de nivells. I també, podrem afegir, amb els noms amb la e com a element de rima assonant: Morell, Dallerès, Gibert, Díaz Torrent... potser amb les excepcions il·lustres dels joves Iñaki Gálvez i David Rubio.