Dia Internacional per a la Zero Discriminació

Discriminar significa portar a terme qualsevol acte o comportament que té per objecte o resultat la violació dels drets humans fonamentals que tenen totes les persones en favor de la igualtat. És un tracte desigual i perjudicial cap a una persona o un grup de persones que s’exerceix per motius de gènere, discapacitat, sexe, raça, religió, ideologia política, etc.

El Dia Internacional per a la Zero Discriminació se celebra cada any, el dia 1 de març. Va néixer el 2013 i s’ha anat consolidant davant la necessitat de reconèixer i respectar els drets fonamentals de les persones; de cridar l’atenció i visibilitzar els desafiaments que ens plantegen encara les discriminacions a àmbit mundial; de censurar tot tipus de tracte discriminatori, excloent o restrictiu en qualsevol de les seves formes; i de generar sensibilitat social, voluntat política i suport institucional per a eradicar aquesta injusta realitat encara massa present en les nostres societats.

Enguany, la reivindicació se centra en la zero discriminació de les dones i les nenes perquè se segueix constatant que la desigualtat de gènere i les discriminacions que hi van associades continuen sent una enorme barrera de progrés per a totes elles.

A Andorra en els darrers anys hem avançat molt en el camí cap a la igualtat: el Llibre Blanc de la igualtat elaborat durant l’any 2017 ens va donar una fotografia clara de les desigualtats a abordar; la Llei 13/2019 per a la igualtat de tracte i la no-discriminació va ser un primer pas per reconèixer i regular legalment bona part dels drets derivats del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació en relació amb les dones i els col·lectius especialment vulnerables, com ara les persones joves i adolescents, la gent gran, les persones amb discapacitat i les persones de la comunitat LGTBI. Des del Govern hem estat treballant en el Projecte de Llei per a la igualtat efectiva de les Dones amb l’objectiu de garantir, encara més, el respecte als drets de les Dones perquè no ens podem permetre com a societat perdre els talents de la meitat de la població i que les nenes i les dones no puguin tenir totes les oportunitats.

La discriminació de les nenes i les dones continua sent una realitat palpable i aquesta llei que acabem d’entrar a tràmit parlamentari pretén modificar aquesta injusta realitat. És imprescindible, de la mà de les lleis, remoure les velles estructures de poder construïdes a partir d’un model d’organització social que ja no es correspon amb la realitat del s.XXI. Cal fer un pas endavant i avançar en els canvis necessaris per construir una societat en la qual la discriminació i la desigualtat, en aquest cas per raons de sexe, siguin rebutjades. És simplement per una qüestió, com dèiem, de justícia social, perquè no podem parlar de vertadera democràcia si no s’atorguen els mateixos drets efectius a tota la població.

La igualtat d’oportunitats no significa que les nenes i les dones hagin de ser iguals que els nens o els homes, sinó que comparteixin el món amb les mateixes possibilitats i oportunitats. Es tracta bàsicament que les diferències no esdevinguin desigualtats i d’eliminar la discriminació de les nenes i les dones en qualsevol àmbit de la vida pel simple fet de ser dones.

La igualtat d’oportunitats és cosa de tots i totes, de dones i homes, i hem de lluitar conjuntament per construir una societat que només podrà ser millor si totes les persones tenim teòricament i a la pràctica els mateixos drets. I les lleis ens hi han d’acompanyar com també l’educació i la conscienciació individual i col·lectiva, perquè només d’aquesta manera podrem aconseguir finalment l’objectiu de la igualtat efectiva.

La nova llei obrirà el camí que el nostre compromís polític i persistència cada dia reforcen per aconseguir una humanitat plena i complerta.

* Marc Pons Martell, Secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana