La tribuna
Estoics
El moviment torna a tenir una presència important en els temps que corren
La setmana passada va sortir publicada a la Contra de La Vanguardia una entrevista al filòsof estoic John Sellars, un moviment, l’estoïcisme, que sembla tornar a tenir una presència important en els temps que corren.
L’estoïcisme va ser ideat pel filòsof grec Zenó de Cítion el segle IV abans de Crist (que útil resulta tot sovint la Viquipèdia per ajudar la memòria) i el seu nom prové del lloc on impartia les classes, l’stoa d’Atenes, als peus de l’àgora.
En poques paraules, els estoics defensen el control sobre el desig i proposen una vida allunyada del plaer. Per aconseguir-ho proposen viure en harmonia amb el món natural.
La concepció actual és molt flexible i explica que renunciar a alguns plaers quotidians serveix per adonar-nos del que tenim i a ser conscients que no cal abusar: amb poc n’hi ha prou i es viu millor.
De fet, la pandèmia actual ens ha tornat a tots una mica estoics. Obligats per la força a renunciar a plaers que sempre teníem a l’abast, ara tornem a gaudir de coses a les quals abans no els donàvem tanta importància.
Dinar el mes de febrer amb la família o amb tres amics en una terrassa on hi toca el sol és un autèntic privilegi. És un petit exemple, però n’hi ha molts més. El moment, les hores que pots practicar el teu esport favorit, o tan sols sortir a caminar per la muntanya.
Resulta interessant llegir l’entrevista de John Sellers, així com algun dels seus consells.
En definitiva, es tracta d’entendre quin és el nostre lloc al món, controlant les emocions, i poder compartir el que pensem amb els altres.
Un dels consells que dona Sellars és passar una part del temps al final de cada dia repensant el que hem fet. El filòsof parla de trenta minuts. Potser no és necessari tant, però aquesta és una pràctica per dedicar-hi, si no diàriament mitja hora, sí alguna vegada una estona, tot repensant el que has fet durant la jornada, just abans de dormir: prens consciència de la importància del que has viscut.
L’entrevistador, Lluís Amiguet, li demana que defineixi l’estoïcisme en una frase i John Sellars contesta: “El món és com el penses.”
Hi estic absolutament d’acord. Som nosaltres els que determinem el món que veiem. També ho deia fa molt de temps el Bhagavad Gita, el llibre sagrat de l’hinduisme. “L’home està fet segons la seva creença; segons creu, així és.”