Dates

Començaven les evocacions amb l’article de Marc Pons en aquest mateix espai, dilluns passat, coincidint amb el Dia internacional contra les discriminacions, i acabaran dilluns vinent, amb la Diada de la dona, finalment sense l’afegitó de treballadora, que era una redundància, perquè resulta difícil de trobar-ne una de sola que no treballi i el més habitual en elles és la duplicitat d’ocupació, a fora i a dintre de la llar.

Si voleu, el 8 de març no ve sinó a concretar una de les múltiples discriminacions. I això que, a poc a poc, i com a mínim al primer món, es van aplicant polítiques per apropar les societats a la igualtat de gèneres.

En aquest mateix Diari es recollia, com a última novetat en aquest àmbit, l’acord del Govern perquè el quaranta per cent del personal del sector públic sigui femení. Per la seva banda, L’indépendant de Perpinyà esmentava el treball estadístic d’una universitat de Texas, amb mostres dels Estats Units, el Canadà i deu països europeus (entre els quals Espanya i Portugal, però no França), per concloure que les polítiques dones compleixen més les promeses electorals que no pas els col·legues homes.

Temps era temps, les mandatàries conegudes es definien per maneres totalitàries, i esmentaven la Thatcher de ferro, la Gandhi o la pionera Bandaranaike de Ceilan.

Ara, però, no es pot mantenir aquesta generalització, amb exemples de plena democràcia com l’alemanya Angela Merkel, de reconegut prestigi gairebé unànime. No fa gaire, un article de diari assegurava que la pandèmia ha estat més i millor combatuda en estats liderats per dones, com ara Nova Zelanda i la seva primera ministra Jacinda Arden.

Davant aquests exemples, l’extremisme en l’igualitarisme del llenguatge fins a Unidas Podemos és una anècdota i una mostra de com les llengües són vives i en evolució. Sovint, per a plurals inclusius es fa servir una x o el símbol @ en lloc de la darrera vocal que marca el gènere en plural, generalment masculí, Una solució més fàcil en espanyol que en català, per les morfologies respectives. A Catalunya van optar per En comú podem, igualment inclusiu. La declaració universal de l’ONU va començar definida com dels drets de l’home, en lloc de l’actualitzada dels drets humans.

En altres llengües les solucions són el gènere de l’article abans del substantiu neutral. Així, els alemanys diuen her doktor o frau doktor a la persona distingida amb el màxim grau acadèmic, en funció que sigui home o dona. I de ben segur es trobarien solucions semblants en francès.

Anècdota lingüística a banda, dimarts es recordava el primer cas de la pandèmia a Andorra, el 2 de març de l’any passat. El portador era un noi de 20 anys que havia estat a Milà i conviscut amb una família d’esquiadors italians. I, perquè ningú s’oblidi d’aquest risc a pistes, es comenten els brots apareguts a les pistes d’Arinsal i el Tarter.