Liberté, égalité, fraternité et… sororité!!

Tots som coneixedors d’aquesta famosa frase que va ser el lema de la Revolució Francesa però amb les dones no hi anava ni la Liberté, ni l’Égalité i encara menys la Fraternité, les dones no formaven part del pacte republicà.

Un dels documents fonamentals en la Revolució Francesa va ser l’aprovació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (27/08/1789). En el seu article primer proclamava la igualtat de tots els homes i tot i el seu caràcter d’universalitat, no incloïa les dones, reconeixent la condició de ciutadania només als homes. No es tractava d’un masculí genèric sinó purament d’un masculí literal.

Amb el temps la idea d’igualtat i de llibertat de les dones s’ha anant obrint pas, però a la pràctica tots sabem quines són les limitacions. Per molts esforços a dir que les dones no volem ser iguals que els homes sinó que el que realment volem és tenir els mateixos drets, la mateixa llibertat i no ser sotmeses, la resposta sempre ha estat la mateixa: Déu no ens va fer iguals sinó complementaris.

Portem tres segles construint la igualtat entre dones i homes, però aquests drets només són vigents de manera parcial per a algunes dones segons la classe social, casta o grup al qual pertanyen. Entre les dones existeix molta desigualtat, des de no saber escriure fins a les que acumulen títols universitaris, les que no tenen veu i les que governen una nació. Fins i tot en els països més desenvolupats existeixen desigualtats entre homes i dones, hi ha dones que no poden accedir a cap condició mentre que per a altres aquestes condicions són drets fonamentals.

Mitjançant el feminisme s’ha gestat una dimensió política que busca una sintonia entre les dones: la sororitat, del llatí soror, sororis, germana, i –itat, relatiu a, en qualitat de. En francès sororité, en veu de Giselé Halimi. El terme sororitat, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

El terme sororitat es refereix a l’aliança que s’estableix entre les dones basada en la solidaritat, a compartir experiències, interessos, preocupacions, etc. És una fraternitat entre dones per poder canviar la vida i el món amb un sentit just i llibertari, és una alternativa a la política que impedeix a les dones la identificació positiva de gènere, el reconeixement, la sintonia i l’aliança. Ens han precedit dones i molts moviments que van arribar a acords com a resultat d’una visió diferent amb un únic principi ètic: el respecte a la vida de les dones.

Des de petites ens han fet creure que ser guapa era important, que t’havies de casar i a ser possible amb un home amb un gran poder adquisitiu, que les dones no érem autosuficients i així generar la rivalitat entre la que és guapa i la que no ho és, la que està casada i la que no ho està, etc. És gràcies a la sororitat que les dones ja no ens considerem rivals i això ens fa més fortes. Ara entenem l’amor com una part de la vida i no com un projecte vital, veiem l’amor des d’una altra perspectiva i no pas des de la vessant romàntica, que tan mal ha fet tant a dones com a homes.

Les dones no sempre han tingut el protagonisme que els correspon, però són moltes les que han estat capaces de fer-se valdre i de no conformar-se, reforçant l’amor propi i l’autoconfiança, creient en les seves capacitats i possibilitats deixant enrere el conformisme per poder transformar les seves vides i decidir com la volien viure.

A totes les dones i homes que han treballat i treballen en la transformació de la societat, gràcies, gràcies de tot cor per obrir camí, un camí que ens ha permès i ens permetrà avançar per una societat amb igualtat de drets i llibertat.

“L’acte més valent per a una dona és pensar per si mateixa i en veu alta”, Coco Chanel, dissenyadora. (1883-1971)