8 de març, Dia de la dona

L’any 1946, quan el primer ministre del Regne Unit Winston Churchill estava a punt d’abandonar el Parlament, va ser interpel·lat per lady Mary Soames, que li va dir: “Senyor Churchill, vostè està borratxo i, és més, està fastigosament borratxo”. “Bessie, estimada”, li respongué Churchill, “vostè és lletja, i el que és més, és fastigosament lletja. Però demà jo estaré sobri i vostè continuarà sent fastigosament lletja”.

El 21 de setembre del 2019 el mitjà de comunicació alemany Süddeutsche Zeitung ens explicava que, durant la visita de la cancellera federal Angela Merkel a l’Oktoberfest, es passejava del bracet del seu aliat local Markus Söder pel Theresienwiese i va ser increpada pel cap de l’oposició bavarès, el polític verd Ludwig Hartmann, que li va dir: “Frau Merkel, vostè està borratxa, és més, està fastigosament borratxa”. La cancellera, amb la calma que la caracteritza, va respondre: “Estimat Ludwig, vostè és un dissenyador de comunicació fastigosament lleig. Però demà jo estaré sòbria i vostè continuarà essent un dissenyador de comunicació fastigosament lleig”.

El que els acabo d’explicar és mentida. La cancellera alemanya no beu, almenys en públic. En canvi, el senyor Churchill sí que agafava alguna trompa de tant en tant, en públic.

La setmana passada, el regidor de Baza (localitat de Granada) Rafel Azor, portaveu de Vox a l’ajuntament d’aquesta població d’uns 20.000 habitants, va fer unes manifestacions públiques sobre la celebració del Dia de la Dona. Va aprofitar per exposar la seva particular visió de la jugada afirmant que, en termes esportius, “l’home té més rendiment que la dona”, i que els esports “no tenen el mateix atractiu si el practica un home que si el practica una dona”. Va rematar afirmant: “No és que jo estigui en contra que les dones tinguin equips de futbol, simplement penso que el rendiment d’un equip d’homes no és el mateix que un de dones”. Però no en va tenir prou amb comentar el vessant esportiu del Dia 8 de març, que també va pontificar sobre el que ell considera que és una “dona de veritat”, que és aquella a qui li agrada que la piropegin. Les altres, no són “dones de veritat”. Evidentment no se li escapa a la magnífica vista que té el senyor Azor que “a totes les dones els agrada que les piropegin, tret que amarguin”. El senyor Azor ha trobat la connexió definitiva entre les floretes i les endívies.

El que els he explicat en el primer paràgraf ho va dir un primer ministre fa 75 anys, i el que els he explicat en aquest darrer, un regidor actual. La sortida del senyor Churchill va fer riure al respectable, mentre que les burrades del senyor Azor han estat motiu fins i tot d’una immediata nota de rebuig de Vox, en la qual desautoritzen les seves afirmacions, ja que afirmen que no estan en absolut en consonància amb el seu ideari polític i no representen el pensament de la formació en relació amb l’esport femení. Fins i tot han iniciat un “procés intern” per veure si les declaracions contravenen els seus estatuts. Finalment, l’episodi de la cancellera Merkel és tan inversemblant que fins i tot a un gestor de fake news li faria vergonya difondre.

Doncs bé, arribats a aquest punt, deixin-me que acabi pensant que, a la velocitat actual de 75 anys per hora, ens convé molt remoure les consciències en dies com el 8 de març. Ens convé molt remoure la mentalitat cañí o mansplaining, que diria un anglosaxó. Sinó, no la podrem avançar.

*Jaume Serra, Secretari general de Demòcrates