Teoria Gaia

No crec en teories de la conspiració, però he de reconèixer que algunes tenen cert atractiu per, com a mínim, veure com argumenten i construeixen el seu relat. Fa poc vaig veure un vídeo molt ben fet defensant la teoria de la terra plana. No té ni cap ni peus, però tal com es presenta té certa capacitat de convicció. Com aquesta n’hi ha moltes altres, algunes de tan tòpiques com la falsedat del viatge de l’home a la Lluna i d’altres de més recents sobre l’origen, evolució de la Covid-19 i més recentment sobre els efectes de la vaccinació. Vacunar-se o no vacunar-se, aquesta és la qüestió.

Però més enllà d’aquestes teories que últimament s’escampen per tot arreu com una rèplica del virus, sí que crec en el concepte Gaia que es va posar de moda fa uns anys i del qual ara no se sent a parlar gaire.

Gaia, per qui ho desconegui, i en poques paraules, és una hipòtesi creada pel químic J. Lovelock a mitjan segle passat que va fer-se pública a principi dels anys vuitanta. La teoria Gaia considera la Terra un superorganisme capaç d’autogestionar-se o autoregular-se. Vaja, exagerant una mica, un organisme viu que farà el que sigui per sobreviure.

El nom de Gaia està tret de la mitologia grega, Gaia és la terra i és una aportació del premi Nobel William Golding que residia al mateix lloc que Lovelock, a la ciutat de Bowerchalke, Wiltshire.

Vist des d’aquesta perspectiva, nosaltres, els éssers humans, som com petites formigues que estem alterant la superfície de la Terra, però en realitat no som quasi res, perquè si algú està en situació de perill som nosaltres, no la Terra. Dit d’una altra manera, no sé si tenim gaire futur com a espècie, probablement estem en seriós perill d’extinció, i quasi no ens adonem de la gravetat del moment.

Alterem l’equilibri que sempre hi ha hagut; els virus salten amb més facilitat del animals als homes. Estem fent el ruc. Escalfem l’atmosfera, propiciem un accelerat desgel i no fem quasi res per evitar-ho. El perill el correm nosaltres, no la Terra. Gaia és molt més forta que nosaltres.

Qualsevol segle d’aquests, si no fem una mica de bondat, Gaia s’encarregarà de restaurar l’equilibri i per fer-ho no ens tindrà en compte.

Faríem bé de prendre’ns seriosament la cultura de conservació del planeta.

Gaia, en paraules del seu creador, és un organisme complex que té en compte la terra, l’atmosfera i els oceans, i constitueix un sistema retroalimentat a la recerca d’un entorn físic i químic òptim per a la vida al planeta.

Vida és una paraula molt àmplia i de ben segur que nosaltres no som imprescindibles.