GameStop, la Revolució Francesa de les finances

Darrerament als mercats de capitals s’han vist episodis que com a mínim podríem qualificar d’anòmals. I no parlo de temes en què cadascú té la seva opinió com, per exemple, l’evolució del bitcoin, ni dels tipus negatius, ni d’una empresa que fabrica cotxes valorada com tota la seva competència de manera conjunta… Parlo d’un esdeveniment que ha implicat petits inversors novells, xecs Covid, xarxes socials, noves aplicacions, inversors experimentats, reguladors i regulats. Alguns ho han qualificat com la democratització de les inversions o com la Revolució Francesa de les finances… si ho busqueu-ho a Google, simplement poseu-hi: “Gamestop surge January”.

Final de gener d’aquest 2021. Posem un titular: Petits inversors coordinats per una xarxa social aconsegueixen que un hedge fund perdi milers de milions de dòlars. Un titular que probablement no deixa indiferent i fins i tot provoca certa satisfacció. La història de David contra Goliat té sempre molts adeptes.

Però cal anar als detalls, com quasi sempre. De fet donaria per escriure una novel·la i estic segur que productors de Netflix ja hi treballen.

GameStop és una empresa americana de venda de videojocs que va fer furor als anys vuitanta i noranta. Òbviament amb l’auge de les noves tecnologies i de la compra online no està passant els millors moments des d’un punt de vista de vendes.

Diversos inversors, entre els quals l’hedge fund Melvin Capital, creuen que les accions estan cares i inverteixen en curt, que significa que guanyen si l’acció cau però hi perden si puja. Aquestes posicions són públiques i resulta que GameStop és de les que tenen una posició curta més elevada d’entre les accions americanes, la que posa l’acció en el punt de mira d’un fòrum d’inversors de Reddit.

Des d’aquesta xarxa social uns quants inversors es coordinen per comprar accions de Game­Stop amb un objectiu principal, perjudicar els hedge funds. Ho fan a través d’un altre actor en aquesta pel·lícula; una tecnològica que es diu RobinHood que permet als inversors comprar parts d’accions i d’opcions, situació que fa uns quants anys era inviable. I aquesta aplicació és justament la que permet que aquests petits inversors puguin generar tant de volum de manera agregada.

L’acció passa de valer 5 dòlars a l’agost a 18 a tancament d’any, i 460 en el moment àlgid, el 28 de gener. És un efecte bola de neu, accelerat per la xarxa social i en què intervenen sobretot petits inversors, molts dels quals invertint el xec que Trump els dona per fer front a les dificultats de la Covid.

Durant un parell de dies, tot es precipita. Les pèrdues dels hedge funds es fan inassolibles (alguns com Melvin necessiten injeccions de desenes de milers de milions de dòlars). I llavors hi ha una cascada d’efectes col·laterals: acusacions de manipulació de mercat per un cantó, impossibilitat de compravenda des de brokers online, investigacions per part del regulador, gent que hi guanya molts diners, d’altres també de petits que quasi ho perden tot… I com acaba? Doncs realment encara no ha acabat. L’acció ara cotitza prop dels 250 dòlars, però havent visitat la zona de 50.

D’aquí a un any veurem qui tenia raó.

Aquest fet marcarà un abans i un després a la història de les inversions, doncs hi ha nous actors que s’ha demostrat que tenen molt de poder si actuen de manera conjunta. I això no és bo ni dolent, simplement és una novetat. I cal adaptar-s’hi.

Des del punt de vista pràctic, hi haurà qui dirà que aquests moviments generen oportunitats. En la majoria de casos tindria raó, però quan hi ha tants inversors actuant de manera irracional, invertir en aquests actius és jugar a la ruleta. I si una cosa puc assegur és que invertir no és un joc, encara que hi hagi participants que així ho considerin.

Invertir és planificar, és mesurar els riscos, és diversificar i és tenir una estratègia. Invertir és intentar deixar les emocions al marge tot i que aquest fet és el més complicat de tots.

De fet, la millor eina existent per invertir per a la majoria de nosaltres és el fons d’inversió. L’oferta és molt àmplia i variada –també cal dir que n’hi ha de millors i de pitjors–. S’hi pot invertir des de molts pocs diners fins a grans quantitats. Es delega la gestió en un equip professional que al mateix temps ha de complir unes normes de gestió del risc. I és un vehicle transparent tant pel que fa a les inversions efectuades com també dels costos associats.

Segons el meu parer, és molt positiu que tothom pugui accedir als mercats financers, però ha d’anar acompanyat de certa cultura financera. No cal ser-ne experts però sí tenir clar quins objectius tenim i també quins riscos volem assumir. I sempre pensar en el mitjà/llarg termini, mai en la ruleta del curtterminisme.

I com deia, és essencial deixar-te aconsellar per professionals que t’expliquin quins i quan triar-los per tal d’incorporar els teus objectius i les canviants condicions de mercat.

Aquesta combinació és la veritable democratització de les finances.

*David Rabella, Director d’inversions de Vall Banc Fons