Si em parles de Carroi

Si em parles de Carroi jo no imagino una simple antena de telecomunicació al cap d’un cim escarpat. Potser el problema rau en això, en què una gran part de la població del nostre petit i estimat país, Andorra, encara avui en dia viu capficada en un dia a dia desenfrenat d’hores i més hores de treball en els fons de vall, sense tenir gaire temps per dedicar-se, ni dedicar, i molt menys per poder gaudir/descobrir la nostra gran Andorra de dalt, com jo sempre l’anomeno.

El pic de Carroi sempre ha estat allà, forma part del massís muntanyós d’Enclar, el quin ocupa una superfície d’unes 700 hectàrees i enllaça les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, la Massana, Sant Julià de Lòria, i també el Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb Os de Civís a les seves faldes.

Doncs Senyores i Senyors, us convido a aixecar el cap de les vostres tablets, a mirar més enllà dels mitjans de comunicació o dels programes electorals dels darrers anys de la capital, i que us endinseu rec del Solà amunt, cortals de Sispony amunt, forat d’Enclar amunt, collada de Montané amunt... Sí, sempre amunt, i descobriu que Carroi no només és una antena dalt d’un cim.

Enclar és reserva nacional de caça des de fa més de 30 anys. Aquest massís encabeix vora 500 isards, manté una població interessant de muflons, així com de cabirols. Però no només, també hi trobem cantaders de gall de Bosc, zones de nidificació del trencalòs, àliga daurada, de picot verd, garser i negre, també s’hi observa molt poc freqüentment alguna perdiu blanca cap al bony de la Pica, alguna més de xerra a mitja muntanya i també de roja cap a les zones més baixes de Sant Julià de Lòria (Aixàs) i Santa Coloma.

És un espai natural únic, al bell mig de la capital, un autèntic pulmó. La seva singularitat podem dir que és d’inaccessibilitat a primer cop d’ull. Però Enclar també és història, i això vol dir vida anterior. Abans de conèixer com ara conec aquesta muntanya, pensava que només hi havia la pista de l’obaga de Sispony per pujar a Carroi. Que no hi havia gaires camins a part del de Sant Vicenç d’Enclar, i que en definitiva poc interès tenia per a qualsevol excursionista.

Però a Enclar durant els segles passats s’hi vivia, s’hi conreava fins a 1.700 m-1.800 m d’altitud, els nostres avantpassats hi talaven els boscos per tot el massís, hi criaven porcs al Cortà, s’aixoplugaven a la cabana de Sicalma, extreien carbó de les diverses carboneres que encara anem “descobrint”, hi apletaven bestiar oví i en definitiva, se’n subsistia durant gran part de l’any, gràcies a una xarxa de camins que avui en dia podem dir que hem pogut recuperar gairebé al 100% amb l’ajuda de la memòria d’algun padrí (Aern de la Margineda) que fa uns anys ens va guiar des de casa seva, i ens explicà més o menys per on pujava dia sí i dia també, pel roc de la Maria, o cap al Cortà per vigilar les seves cabres, ovelles i porcs.

Segle XXI, modernitat, luxe, aparentar, demostrar. Ens trobem en un moment en el qual Andorra ja està posicionada en ser una de les destinacions turístiques hivernals més desenvolupades a nivell d’infraestructura i equipaments d’Europa. En els darrers anys la despesa pública per millorar les vies de comunicació terrestre i per cable entre parròquies i estacions d’esquí, ha estat més que rellevant, val a dir que interessant per a tots, turistes i residents.

No obstant, al meu parer penso que ja hem tocat sostre. Túnels, carreteres de tres i quatre carrils, telecabines, telefèrics, accessos novedosos, pràctics i ràpids, ja en tenim uns quants. Podríem dir que som el país més ben connectat per km2 per cable del món!

Quan sentim els estudiosos i científics parlar del futur de les estacions d’esquí i del canvi climàtic, sempre ens expliquen des de fa ja alguns anys que les temporades d’esquí tendeixen a reduir-se, i que de retruc les estacions de més baixa altitud tindran problemes a poder mantenir una temporada o inclús de poder obrir a curt i mitjà termini. Això és imminent i incontestable...

Em demano com podem ser tan egoistes com per voler malmetre una muntanya tan important i emblemàtica com la d’Enclar? Com pel benefici d’alguns, tots abaixarem el cap un cop més i direm que sí a un projecte del qual tenim, en general, grans dubtes? Com deixarem a preu d’or que s’enllaci per cable Andorra la Vella amb l’estació de Pal, tenint ja una xarxa de carreteres dinàmica i moderna (que molt ens costa pagar com a Estat) per accedir-hi? Com pertorbarem la fauna i la flora per la nostra simple presència en massa en un lloc verge i salvatge durant segles i més segles? Un restaurant panoràmic a Carroi? Botigues de luxe a Carroi? Com abastir l’aigua a tots aquests equipaments al cap d’una serra àrida? A part, no em vull imaginar centenars de persones vestides de carrer intentant caminar per les crestes d’Enclar... Serveis d’emergència i grup de rescat de muntanya prepareu-vos! I tot això per l’interès de quatre visionaris de l’inútil. Potser fa 70 o 50 anys hauria estat una bona idea, potser. Però ara diria que ja no toquen projectes faraònics d’aquest caire.

Tant de bo pogués tenir els coneixements sobre l’interès d’alguns en el telefèric com els que tinc jo sobre Carroi, el massís, l’indret físic en si. Us asseguro que si estimessiu i coneguéssiu aquesta muntanya com jo, no se us acudiria en cap cas una bestiesa d’aquesta envergadura.

Passegeu-vos més per les nostres muntanyes, apreneu a observar i estimar el vostre entorn i, sobretot, aixequeu el cap dels vostres gràfics i estadístiques. La vida no tan sols són vots i/o diners. Democràcia significa escoltar el poble. Respecte vol dir pensar en els altres.

Si escoltem més i respectem més, de ben segur que continuarem tenint l’Andorra pròspera, moderna i alhora salvatge que a tots ens continua enamorant.