Que poc que valorem la Salut...fins que la perdem

Vagi per endavant que soc molt valent fins que em trobo malament. Tal com s’ha publicat en algun mitjà, estic confinat després d’haver donat positiu per Covid-19.

Afortunadament, només em puc queixar d’una mica de febre i aixafament general.

Suposo que per això aquests dies penso sovint en totes aquelles persones que no han tingut tanta sort com jo, i arran de la Covid han hagut de ser hospitalitzades, intubades o –fins i tot– hi han deixat la vida. Voldria aprofitar aquest espai per fer arribar el meu escalf a totes les famílies i els amics de les persones que ens han deixat massa d’hora aquests darrers mesos.

La incertesa ara mateix és el que més m’angoixa. De confiar que el meu malestar no passi d’això, de ser un malestar. Que accidentalment i malgrat les mesures no acabi contagiant algú de la família... per un moment, pensar que això pot comprometre la salut dels meus em posa la pell de gallina.

Tinc una sensació d’impotència increïble. Només puc que esperar pacientment, per veure’n l’evolució, sense poder fer res més que esperar. Privat de llibertat per respecte i responsabilitat envers els altres. Fet i fet, és l’únic que puc fer ara mateix. Esperar.

Les persones que em coneixen saben que normalment soc d’aquells que miren de trobar la part positiva fins i tot a les pitjors circumstàncies. I ara no n’és una excepció. El confinament m’ha permès gaudir dels fills i agafar-me les coses amb una calma que el dia a dia no em dona marge de fer –encara que sigui a distància i amb les oportunes precaucions–.

Un altre punt positiu és que –com deia– estic passant la Covid de manera lleu i que això –en principi– generarà uns anticossos que em donaran una certa tranquil·litat de cara a l’estiu.

Per a tots aquells que encara no l’heu passada, sobretot, continueu prenent les mesures necessàries per evitar el virus. Us puc assegurar que valorem poc la salut quan no ens en falta. Però – encara que sembli una obvietat– és en el moment en què la perdem i no tenim res al nostre abast per poder-la recuperar quan realment ens adonem de com n’és, de valuosa.

No us podeu imaginar quantes vegades he pensat aquests dies en el vaccí, a imaginar que dur-lo posat m’hauria donat més tranquil·litat. Esperem que arribin aviat per a tothom, i que puguem recuperar mínimament la normalitat i la tranquil·litat sanitària –i de retruc l’activitat econòmica–.

No voldria acabar aquesta petita reflexió sense agrair el suport de tantes persones que han tingut una estona per enviar un missatge d’ànim o fer una trucada.

Ja us ho deia, quan em trobo bé soc molt valent, però quan estàs malalt, encara que sigui poc, es valoren molt aquestes petites grans mostres d’afecte. Feu bondat i protegiu-vos bé. Ens retrobem aviat per la parròquia.

* Josep Majoral, Consòl major de Sant Julià de Lòria