La tribuna
Els límits de la privacitat
Cada dia tinc més exemples d’aquest Big Brother invisible
Em pregunto un cop més quins són els límits de la privacitat, fins a quin punt som individus permanentment controlats i vigilats per companyies i persones que ho saben quasi tot de nosaltres. Si no és així, no s’explica de cap altra manera.
Fa uns mesos vaig escriure una Tribuna en què parlava d’haver estat una tarda a una botiga i al dia següent veure al meu ordinador anuncis d’articles que havia estat mirant.
L’altre fet que també mencionava era roncar al fer una migdiada i al cap d’unes hores veure anuncis de tiretes i remeis diversos contra els roncs.
Vaig ensenyar la columna, la vaig enviar a un grup de WhatsApp, i un parell de companys em van dir que era un exagerat, que delirava, que el que deia és impossible, que no estem tan controlats. Vaja!, com si el que jo insinuava fos impossible.
Doncs no sé què pensar, cada dia tinc més exemples d’aquest Big Brother invisible, que innegablement ens controla, i es cola per tot els racons de la nostra vida i les nostres cases de manera silenciosa, anònima, i fraudulenta, espiant el que fem, les costums que tenim.
Algoritmes, o el que sigui, que saben més de nosaltres que nosaltres mateixos. Saben el que ens agrada i el que ens fa por. I ens ofereixen allò que realment ens fa falta, o potser alguns productes que acabarem per adquirir tot i que no siguin una prioritat.
Poso un parell mes d’exemples recents. Faig una visita a l’otorrinolaringòleg. Em recepta alguns complements vitamínics. Vaig a la farmàcia i els compro. Pago amb tarja.
L’endemà, l’ordinador em presenta anuncis de com evitar el cerumen a les orelles. Com és possible?
Aquest no és el problema pel qual visito el metge, però ell revisa l’oïda i tots els conductes respiratoris.
La pregunta és per quin motiu poden enviar-me anuncis relacionats amb aquest tema. Una casualitat? No crec.
Com tampoc penso que sigui un deliri, sinó que és una evidència. Una prova palpable que constantment ens estan seguint, i d’alguna manera que desconeixem, ens controlen… perquè jo sols he anat al metge, una persona a qui conec des de fa molts anys, i no he fet cap consulta a la xarxa sobre el meu problema, i en definitiva, sols he comprat uns medicaments relacionats amb l’oïda.
D’on surt el maleït anunci que ara estic veient a la cantonada dreta de l’ordinador?