Què planificar a l'empresa familiar amb la Covid

Una característica d’un bon empresari és la planificació de com assolir els objectius del pla estratègic. La planificació consisteix a definir el camí per arribar al port de destí, tenint en compte el món exterior a l’empresa; i en aquest ben segur ha de tenir-se en compte els efectes de la covid-19 a cada negoci en particular. Aquesta planificació del negoci és fonamental també a les empreses familiars.

Amb tots els canvis disruptius ocasionats per l’online, l’economia circular, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic, la robòtica... fer plans de negoci més enllà de tres anys ja era temerari; amb la pandèmia el termini per a molts ha baixat a tres setmanes. Certament la planificació ha perdut pes en aquests moments en favor de l’estratègia. El que ha perdut validesa és la planificació lineal i d’escenari únic. Estem en un escenari VICA (VUCA en angles) "al quadrat", és a dir doblement volàtil, incert, complex i ambigu. El que cal, per tant, és planificar diferents escenaris i els seus corresponents plans d’acció per assolir els objectius; i inclòs potser aquests han de ser diferents segons l’escenari. Incorporar a les noves generacions en la planificació pot ser oportú, ja que potser coneixen el futur millor que la generació precedent.

Ben cert que el primer que cal planificar és el futur de l’empresa com a tal; perquè el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu. Si mor l’empresa s’acaba l’empresa familiar. Però no necessàriament la família empresària; perquè si aquesta té autèntic esperit emprenedor i voluntat de continuïtat encetarà un nou negoci. Continuar amb el negoci actual ha de ser una opció, no una obligació.

La pressió del dia a dia fa que en molts casos la planificació es limiti a la part empresarial. Però també ha de prestar-se atenció a la planificació de la família empresària com a tal. I aquesta és una planificació que s’ha de fer a llarg termini, pensant en la següent generació. Aquest fet pot portar a ajornar-la a “calendes gregues”. Però no podem deixar cada dia per a demà la planificació d’objectius fonamentals per a la continuïtat com són la implicació i la formació dels continuadors, i el relleu dels predecessors.

Planificar la implicació de la següent generació vol dir que coneguin i estimin el negoci, conèixer i estimar és retroalimenten mútuament. No es pot estimar el que no es coneix, i com més es coneix més s’estima. La llavor de la implicació es planta ja a la infància, per exemple, amb el que s’explica de l’empresa a la sobretaula. S’ha de vigilar de no transmetre, potser de forma inconscient, només problemes i neguits amb relació a l’empresa. Implicar no vol dir eliminar la llibertat d’elecció. Els continuadors han de poder decidir conscientment i lliure la seva incorporació o no a l’empresa, bé sigui com a treballadors, directius, governadors o simples propietaris.

Planificar la formació de la següent generació vol dir capacitar-los en coneixements i habilitats per tal de poder desenvolupar de forma professional el grau d’implicació que escullin. En tot cas, se’ls ha de formar com a propietaris responsables. Perquè la resta, és a dir el treball, direcció i govern, es poden subcontractar; però la propietat no. I els propietaris d’una empresa familiar han de ser més professionals que els d’una cotitzada; perquè tenen més difícil la sortida, i perquè solen tenir una major concentració de patrimoni a l’empresa familiar. Un propietari responsable sap fer en el moment i lloc adequats les preguntes pertinents. Sap trobar opinió autoritzada per als temes que no domina i li poden afectar. Coneix els seus drets i deures, que a una empresa familiar són més alts que en una no familiar. No són socis xampinyó, és a dir que no viuen a les fosques alimentats a base de dividends. La formació, com a persones i com accionistes responsables, és una de les millors inversions que pot fer la família empresària.

Planificar el relleu vol dir moltes coses. El relleu de les persones als llocs de direcció i govern; el que moltes vegades comença per fixar unes edats límit, per evitar que als continuadors se’ls passi l’arròs com a Carles d’Anglaterra. Vol dir també planificar la professionalització de l’empresa i dels òrgans de govern mercantils, executius i familiars.

No planificar és planificar el fracàs. En planificar també s’ha de preveure l’alternativa, Murphy existeix! Planificar no garanteix la felicitat, però n’augmenta la probabilitat.

*Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries