Relacions

Les relacions internacionals són afers sovint complexos, i sort si la complicació no arriba a la situació de guerra, declarada o no. De vegades, fins i tot, en àmbits en què els acords semblen fàcils d’aplicar. Entre aquests darrers hi ha la decisió, repetida recentment al Parlament Europeu, d’eliminar d’una vegada per totes els canvis d’horari oficial per a l’hivern i per a l’estiu, com es va aplicar una vegada més dissabte passat.

L’argument de l’estalvi d’energia ja va ser descartat fa dies, mentre que el darrer informe continental revela que un cinc per cent de la població pateix trastorns de salut, especialment quan s’avança una hora, com ha estat el cas.

L’eurocambra va reiterar l’acord inicial que la variació s’havia de suprimir aquest mateix any. Per complir-ho, doncs, només quedaria una oportunitat dintre del termini, que seria a la tardor. Més del vuitanta per cent dels ciutadans del continent que van respondre a una enquesta sobre el cas es van mostrar a favor de l’eliminació dels canvis.

Tanmateix, ja se sap que aquest parlament amb prou feines passa d’institució purament consultiva, que està lluny de ser l’Europa dels ciutadans, i encara menys dels pobles, que continua estant dels Estats i entre aquests no hi ha consens sobre si cal aplicar sempre l’horari d’estiu o el d’hivern, si cal que sigui unificat o variable segons els fusos horaris marcats en el mapa, que no coincideixen amb les decisions polítiques de països com ara Espanya, que va a l’hora de Berlín i no la de Londres, que li correspondria geogràficament com a Portugal i les Canàries. Imaginen Andorra davant d’horaris diferents a França i Espanya?

Un altre fet amb més repercussió directa ha estat la visita oficial del rei Felip VI d’Espanya, que va aixecar una relativa expectació popular, semblaria que més per tafaneria que per aclamació. Ben poques banderes es van veure i les multituds, pel que es conserva en el record, no van ser tan nodrides com ho són per a les visites de coprínceps francesos.

En altres temps era pràctica habitual que, quan un cap d’Estat anava a l’estranger, les televisions, sobretot quan només n’hi havia de públiques, immediatament abans o després emetessin reportatges dels llocs a visitar o visitats. Semblava un obligació tàctica i diplomàtica aleshores que les imatges ofertes d’aquests indrets més o menys llunyans fossin més aviat “amables”, gairebé equiparables a propaganda turística.

Però ja ho deia el seu eslògan turístic de fa anys: “Spain is diferent”, i quan es tracta del nostre país, gairebé cada vegada que en parlen és per exposar suposades lacres, defectes que al seu criteri mostrem, també envers la comunitat internacional. Darrerament encara més, a compte de la fixació de residència passiva d’uns quants youtubers. Les acusacions, més que descripcions, són mancades de veracitat, de fonts interessades o parcials, en general tergiversades, veritables a mitges que es defineixen com les pitjors mentides, o directament falses.

Contra aquests falsos testimonis acostumen a proliferar les rèpliques en les xarxes. Fronteres endins. Però ben poques se’n veuen a fora, i encara menys reproduïdes a mitjans, inclosos els que van difondre les “informacions” justament criticades.

És clar que es podrien prendre altres mesures, com ara demandes judicials per exigir, com a mínim, l’exercici del dret de rectificació. Però és coneguda la dificultat perquè prosperin aquestes peticions, encara menys si arriben de l’estranger. I, en definitiva, ben coneguda és la dita: “Que parlin de tu, més que sigui bé.”

O sigui que aquestes pataletes informàtiques acostumen a tenir el mateix efecte que les prohibicions eclesiàstiques de pel·lícules o llibres, que fan créixer exponencialment el nombre d’espectadors i lectors.

Si a més hi ha una coincidència estesa que aquestes cadenes, tan vistes aquí i en diferents nivells, ofereixen les anomenades “teleescombraries”, l’única resposta lògica per afectar-les seria deixar de veure-les, que perdin audiència, almenys en la nostra petita part.

Oi que no ho fareu, compariot@s i conciutadan@s?