La tribuna
Adeu anuncis
Ignorava que els anuncis es podien bloquejar de manera genèrica
La setmana passada escrivia sobre els límits de la privacitat i de quina manera em sentia i em sento permanentment vigilat.
Entre els comentaris a l’edició digital del Diari em vaig fixar en un, signat per RX, que deia textualment: “Activa un bloquejador d’anuncis al teu navegador i viuràs molt més tranquil.”
Acostumo a treballar amb Firefox i sempre, quan rebia anuncis pesats, activava la finestreta petita de la dreta on et donen la possibilitat d’especificar per quin motiu el vols desactivar o no vols veure’l més, però ignorava que es podien bloquejar anuncis de manera genèrica.
Una petita comprovació sobre aquest tipus d’extensions o de complements em va permetre, poc després de llegir l’esmentat comentari, activar el primer de la llista sense cap tipus de problema i, ara, òbviament, tal con suggeria el comentari, visc molt més tranquil.
En activar-lo, el mateix bloquejador em va recordar que algunes de les publicacions que sovint consulto viuen de la publicitat. Val, ho tindré en compte; però també és veritat que a la majoria d’aquestes publicacions, les més interessant, hi estic subscrit, i per tant, penso, ja pago la meva part corresponent que pot exonerar-me de suportar els maleïts anuncis. L’edició digital de La Vanguardia, per exemple, tot i que paguis per l’edició digital, és i era un bombardeig absolut d’anuncis; ara ja no. Afortunadament.
No m’importa pagar per gaudir del que m’agrada, però m’empipa que m’empastifin amb publicitat. La mateixa plataforma Movistar, que en els seus orígens va néixer com l’alternativa a la tele convencional, ara et col·loca sempre l’anunci de rigor, abans de veure la teva sèrie o pel·lícula preferida. Altres plataformes, almenys, no t’aclaparen amb publicitat directa.
També hi ha casos de web que utilitzes constantment que no permeten publicitat i que sols de tant en tant et suggereixen una donació. La Viquipèdia ho fa així i em sembla bé contribuir-hi.
En qualsevol cas, estic molt agraït al senyor RX perquè m’ha lliurat d’una de bona. També em faig càrrec d’una vella màxima que semblava tenir oblidada: en el món de la informàtica sempre és millor preguntar que tractar d’endevinar. De vegades et passes hores o anys en una espècie de llimbs per resoldre una qüestió, quan en realitat, si preguntes i t’informes bé, el problema té fàcil solució.