La gestió econòmica del Govern de la pandèmia (Episodi 1)

La pandèmia ha deixat al descobert un fet força preocupant: la inacció, abandó, deixadesa i incompetència del govern tricolor andorrà de Demòcrates per Andorra, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos en matèria de política exterior.

El passat mes de març del 2020 va esclatar la pandèmia. En la reunió dels membres del Consell Europeu, el 17 de març del 2020, que es va celebrar per videoconferència, aquest òrgan rector de la UE ràpidament va moure fitxa per decidir, entre altres mesures, establir una restricció temporal de viatges no imprescindibles a països de la Unió Europea i de la zona Schengen, des de tercers països. Andorra, respecte de la Unió Europea, té la consideració de país tercer.

El Consell Europeu ha adoptat durant aquesta pandèmia diverses recomanacions. Recomanació UE 2020/912 del Consell de 30 de juny del 2020 i Recomanació UE 2021/132 del Consell de 2 de febrer del 2021, que han estat dirigides principalment a la restricció temporal dels viatges no essencials a la UE i al possible aixecament de dites restriccions.

Mitjançant aquestes recomanacions, el Consell de la Unió Europea va donar un mandat als estats membres de la UE perquè gradualment, i de manera coordinada, anessin aixecant les restriccions, deixant ben clar a tots els països membres de la UE que cada país era plenament sobirà per aplicar les seves pròpies mesures que decidís implementar en el seu territori.

En el cas particular d’Espanya, aquestes mesures restrictives van començar a aplicar-se amb l’entrada en vigor del Reial Decret 436/2020 de 14 de març del 2020, per la qual cosa es declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, que es va complementar amb successives ordres ministerials dictades pel Ministeri d’Interior: Ordre INT/657/2020 del 17 de juliol del 2020, Ordre INT/1236/2020 de 22 de desembre del 2020; Ordre INT/294/2021, de 26 de març del 2021.

Entre les mesures promogudes per aquest Reial Decret i per les successives ordres ministerials, es va incloure la denegació d’entrada a Espanya a tota persona provinent de tercers païssos, amb l’excepció dels residents habituals a la Unió Europea, Estats Associats Schengen, Andorra, Mònaco, el Vaticà (Santa Seu) i San Marino.

Així doncs, en mèrits d’aquest Reial Decret i de conformitat amb les esmentades ordres ministerials, durant l’estat d’alarma i segons aquesta excepció particular, tant els andorrans com els residents al nostre país podien entrar i transitar lliurement per territori espanyol.

Per tot això, durant la pandèmia, la frontera amb Espanya mai ha estat tancada per als nacionals i residents andorrans, que, com a ciutadans d’un país tercer, no tenien cap limitació per entrar a Espanya, sempre que complissin els requisits de control sanitari pel SARS-CoV-2 que estableixi el Ministeri de Sanitat d’Espanya.

La primera reflexió personal és que no puc entendre que durant alguns períodes de la pandèmia fins i tot es va arribar a passar un distorsionat missatge per part dels representants del govern d’Andorra que feia entendre que la frontera amb Espanya estava tancada, i que els andorrans o residents al país no podíem transitar per aquesta quan realment no era així.

L’altra qüestió que s’ha plantejat durant aquesta pandèmia és la de saber si, amb la llei a la mà, els catalans podien desplaçar-se a Andorra. La mobilitat al territori de Catalunya dels catalans és una competència delegada per l’Estat espanyol al Govern de la Generalitat, en la qual el Govern central de Madrid no intervé.

No obstant això, la legislació de l’Estat espanyol que permetia els viatges dels ciutadans espanyols (inclosos els catalans) per poder desplaçar-se cap a països tercers (com és el cas d’Andorra) sempre preval sobre les decisions del govern català respecte de les restriccions de la mobilitat interna dels catalans en el seu territori (i les mesures de confinament sectorial i comarcal).

Això vol dir que, si el govern d’Andorra hagués fet bé la seva feina durant la pandèmia tractant el tema directament amb el Govern espanyol, els catalans sempre haurien pogut viatjar (sense cap limitació) a Andorra en itinerància (sense aturar-se durant el trajecte). Aquesta és la realitat, i finalment ara ha quedat clar i notori.

És evident, doncs, que la qüestió s’hauria pogut resoldre ja fa temps si el nostre govern hagués negociat entre estats a nivell dels respectius ministeris d’Afers Exteriors. No només per ser aquesta una màxima del dret internacional públic, sinó per una raó encara més important: perquè cal respectar els tractats internacionals, i així ho preveu el tractat de bon veïnatge, d’amistat i de cooperació entre el Principat d’Andorra, la República Francesa i el regne d’Espanya que fou aprovat pel Consell General el 4 de novembre del 1993.

No obstant, l’inexpert govern d’Andorra ha seguit un altre camí, completament erroni, perquè ha gestionat la qüestió dirigint-se al govern català, cosa que mai hauria hagut de fer. És, doncs, aquest inquietant fracàs estratègic que posa de relleu la seva pròpia incompetència i la seva evident incapacitat d’interlocució en matèria de política exterior: l’errada més greu ha estat la demanda reiterada del govern d’Andorra al govern català -per activa i per passiva- des de l’inici de la pandèmia d’assimilació en matèria de mobilitat amb la comarca de l’Alt Urgell, creient erròniament els nostres mandataris que aquesta era una solució miraculosa, que resoldria definitivament la problemàtica i que permetria solucionar la mobilitat dels catalans.

Deixant a part el ridícul estrepitós que ha fet el govern del nostre país en rebaixant-se a tractar un afer de tal rellevància per a la nostra economia directament amb el govern d’una comunitat autònoma com ho és el govern català, amb el qual mai haurien hagut de seure en una taula a negociar, i sent aquesta qüestió mereixedora d’un altre capítol. Perquè el tema de la mobilitat -tot i ser una competència delegada per l’Estat espanyol a la comunitat autònoma de Catalunya-, per tenir aquesta una incidència o afectar un estat tercer com és Andorra, no deixa de ser una qüestió que s’ha de resoldre entre estats.

En definitiva, la passivitat i la incompetència del govern tricolor andorrà de DA, L’A i CC en política exterior i davant d’aquesta situació de pandèmia ha arribat a límits insostenibles, i ha esdevingut fins i tot preocupant, precisament per les greus conseqüències que afecten la butxaca dels nostres ciutadans i que estan causant un important perjudici econòmic per als empresaris i treballadors del comerç, del sector turístic i hoteler, que han vist notablement minvada la presència de turistes.

Els treballadors i empresaris del sector comercial, turístic i hoteler han de saber que la situació de desemparament a què han estat sotmesos només té un responsable: els nostres governants.

El govern tripartit andorrà durant tots aquests darrers mesos ens ha fet partícips de la cerimònia de la confusió. El cap de govern, Sr. Xavier Espot, un expert a trobar explicació per justificar els seus propis errors -justificacions que de vegades fins i tot poden ser inversemblants- els donarà una excusa de mal governant. Si l’escolten els dirà que la mobilitat dels catalans vers el nostre país era una qüestió de difícil interpretació de la llei, que era molt, molt i molt complexa, i que finalment, després de més d’un any d’ençà de l’inici de la pandèmia, s’ha pogut assolir finalment una interpretació com ell mateix qualifica de “definitiva i perenne” de la norma. I punt final, aquí s’acaba la història, i tots contents, i en acabar ara toca aplaudir-lo. Però, no se’l creguin, la veritat és una altra diametralment diferent: la llei era la mateixa i ben clara des de l’inici, no hi havia cap interpretació a fer de la mateixa, res podia impedir als catalans des d’un principi viatjar al nostre país, com finalment és notori. Un any i mig de la nostra economia perdut per la ineficàcia del govern d’Andorra.

En el seu dia les formacions polítiques ja tindrem l’oportunitat de retre comptes a aquest govern, i quan toqui es podrà valorar i explicar a la ciutadania els desencerts i com de malament han conduït la gestió de la pandèmia. Però ja hem fet tard: ara per ara la inacció i el fracàs del govern tricolor en política exterior ha tingut com a resultat que s’hagi perdut la temporada d’estiu i d’hivern. Què més tenim a perdre amb aquest govern?

Els empresaris no només han de donar les “gràcies” a aquest “magnífic” govern pels ERTO dels seus treballadors, sinó també els han “d’agrair” els pobres i preocupants resultats dels balanços i comptes de resultats de les seves empreses degut a la incompetència dels nostres governants en matèria de relacions internacionals.

De moment, i per si encara no n’han tingut prou per tal com va tot, els encoratjo a tots vostès que no continuïn donant suport les properes eleccions generals als seus “amics” de “cops a l’esquena” de Demòcrates per Andorra, Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos, i així veuran l’esperançador futur que els espera.

* Alfons Clavera, Candidat a cap de govern per UPA. Màster i Doctorant en Dret internacional Públic