Cimera confinada

La Cimera Iberoamericana que acull Andorra avui és la primera gran cita en l’àmbit internacional en aquest país pirinenc. Tot i ser semipresencial, a causa de les restriccions vigents arreu del món per la pandèmia de Covid-19, aspira precisament a cloure amb una declaració reclamant accés a vacunes contra l’epidèmia als països en desenvolupament i finançament per amortir les conseqüències socioeconòmiques, així com més esforç contra la urgència climàtica. La reunió, a la qual preveuen acudir només els mandataris de Guatemala, la República Dominicana, Portugal i Espanya, comptarà amb intervencions i missatges audiovisuals de nombrosos caps d’Estat i de Govern de Llatinoamèrica, i possiblement del president francès, per ser Copríncep d’Andor­ra. Serà una cimera reduïda, però suposa el més gran repte logístic en seguretat, control epidemiològic o connexió tecnològica que mai ha tingut el país, mancat d’experiència d’amfitrió en aquest nivell. Aquesta reunió de mandataris culmina una sèrie de trobades prèvies de ministres, empresaris i experts, també de forma telemàtica, i representa una prova per mesurar les ambicions internacionals d’Andorra.

Iniciada fa 30 anys a Guadalajara (Mèxic), la Cimera ha acollit anyalment des de llavors els caps d’Estat i de Govern d’una vintena de països, tot i que les divergències ideològiques i la manca de decisions efectives varen restar interès a la reunió, que ha passat a ser biennal des de fa cert temps. Programada inicialment a Andorra per al novembre passat, la XXVII Cimera Iberoamericana va ser retardada per la irrupció de la pandèmia i finalment ha estat convocada de forma semipresencial.

Més enllà d’iniciatives per establir un institut de llengües indígenes, enfortir mesures contra la violència de gènere o promoure tractaments contra la transmissió de mare a fill de la malaltia de Chagas, que afecta nombrosos països llatinoamericans, el tema central d’aquesta cita és “innovar sobre el desenvolupament sostenible i els reptes de la crisi del coronavirus”. El president del Brasil, un controvertit populista que nega la gravetat de la pandèmia i refusa les evidències científiques sobre un previsible escalfament climàtic, no participarà probablement, encara que el seu país, el més gran de Llatinoamèrica, està entre els tres del món amb més infectats de coronavirus i més morts de Covid-19. El president de Mèxic encara està pendent de confirmar, però els nous de l’Argentina i Bolívia esperen participar-hi, igual que els mandataris de Veneçuela i Cuba, dos països amb un notori dèficit democràtic.

Llatinoamèrica té un quart de les víctimes mortals de Covid-19 al món tot i representar només una desena part de la població del planeta. Entre les mesures que analitzaran els caps d’Estat i de Govern figuren una reclamació d’accés universal a vacunes, sobre la qual hi ha consens, i la possibilitat de suspendre les patents farmacèutiques durant les pandèmies, que compta amb molts detractors. També hi ha en discussió una iniciativa sobre finançament internacional per a països en desenvolupament amb la finalitat d’ajudar-los a superar les conseqüències econòmiques de l’epidèmia. A més, està previst aprofundir en mesures contra el canvi climàtic en la línia de l’Acord de París, un tema en el qual el Copríncep podria aportar idees i iniciatives.

Andorra té una àmplia relació comercial, migratòria i cultural amb Espanya i Portugal, però relativament escassa amb els països de Llatinoamèrica. Un conegut empresari andorrà és propietari de terrenys a l’Argentina tant o més extensos que el Principat, un altre té negocis hotelers al Brasil i un tercer, inversions en estacions d’esquí andines, però són més aviat una excepció. Els més aventurats van ser alguns bancs andorrans a la recerca de nínxols de negoci que van acabar tancant oficines. El desaparegut BPA està encara subjecte a nombroses investigacions judicials en diversos països llatinoamericans sobre una presumpta xarxa de corrupció de la constructora brasilera Odedrecht. Centenars de treballadors llatinoamericans treballen a Andorra, inclosos monitors d’esquí temporers argentins a qui la pandèmia i les restriccions de moviment van bloquejar al país. Facultatius contractats al règim cubà també varen contribuir l’any passat a reforçar l’assistència hospitalària davant la massiva afluència de malalts per la primera onada de l’epidèmia.

El Govern andorrà ha reiterat el seu compromís amb el multilateralisme i la cooperació internacional, però és l’hora de passar de la retòrica a l’acció. Dels 22 estat membres, Andorra és el dar­rer incorporat a la Cimera i el més petit de tots, també el més ric en termes de renda per habitant. Per això, és ara el moment de posar-se a l’altura de les circumstàncies i mostrar una veritable altesa de mires amb compromisos ferms. És una ocasió inèdita de pregonar la necessitat de vacunes per a tots, per interès solidari però també en el propi, ja que com més temps el coronavirus estigui en contacte amb humans més possibilitats de mutar. La declaració d’Andorra de la cimera és una oportunitat de lideratge per posar les persones i el medi ambient per sobre dels interessos nacionals, empresarials o individuals.

Cal acabar amb la raquítica proporció d’ajuda oficial al desenvolupament d’Andorra, molt per sota de l’estàndard europeu i molt allunyat dels compromisos amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i demostrar una major ambició i generositat, i també de reforçar la cooperació internacional en matèria judicial i contra la corrupció, també deficitaris segons el Consell d’Europa, i de contribuir als valors democràtics. Conquerir cimeres, com coneixen bé els alpinistes, requereix recursos addicionals i cooperació, però en moments de pandèmia liderar els grans esforços i l’ajuda mútua poden obrir espai i ampliar horitzons i perspectives per tal de superar en comú els confinaments actuals i futurs.