Fer el món de les TIC més femení depèn de nosaltres

El Dia internacional de les noies a les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) és una iniciativa de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU o UIT) i un moviment mundial per animar i empoderar les noies. També pretén que les noies considerin els estudis i les carreres professionals de les TIC. Enguany en celebrem el desè aniversari.

Des del 2011, més de 362.000 noies i dones joves han participat en més d’11.000 celebracions a 171 països de tot el món.

Si tanquem els ulls un moment per imaginar un hacker o un científic molt probablement la primera imatge que visualitzem és d’un noi amb dessuadora i el cap amagat dins la caputxa. Amb aquesta imatge en ment és difícil apostar per una enginyeria o una professió més tècnica i les dades així ho demostren.

En els darrers anys el nombre de matriculacions de noies en facultats relacionades amb la ciència, tecnologia, enginyeries o matemàtiques està estancat en el 30%. Per aquest motiu és important donar a conèixer exemples de noies que han fet o fan carreres a les TIC. Els joves han d’estar informats sobre els riscs i perills d’internet però també del que aporta la innovació i la tecnologia com a motor de l’emprenedoria o a la mateixa societat.

Doncs bé, jo vaig cursar engi­nyeria superior en telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya i ara treballo a Andorra Telecom, al departament tècnic. Em vaig formar i he fet carrera en el món de les TIC i avui em sento molt agraïda per poder compartir amb els lectors les meves opinions.

El primer dia de classe a telecomunicacions em va sobtar el reduït nombre de noies que vaig veure, no arribàvem a la desena en una aula amb més de 60 alumnes. A mesura que passaven els anys el nombre de noies encara es reduïa més, així que em vaig acostumar a veure poques noies per les diferents aules.

En arribar a Andorra Telecom les coses van canviar, al departament tècnic hi havia força noies, si bé és cert que mai hem representat la meitat de la plantilla tècnica, però la nostra presència hi és.

Dins l’àrea érem tres noies (tota una fita tenint en compte que érem vuit en total) i fèiem exactament les mateixes tasques que els nois. Em tocava anar a endreçar recanvis o aixecar el fals terra per revisar cablejat o fins i tot configurar servidors des de zero. Quan anava a dinar a la sala comuna i arribava algú que no coneixia em preguntava si treballava a l’agència comercial o atenent al centre d’atenció al client (115), era difícil imaginar una noia jove dins el departament tècnic!

Ser jove i noia mai va ser una excusa per fer la feina i hores d’ara pensant en aquells dies agraeixo molt totes aquelles experiències.

Ningú dins Andorra Telecom ha menyspreat o ha posat en dubte la meva feina per ser dona, al contrari, em sento absolutament integrada dins l’àrea, en el departament i a l’empresa.

Algú de recursos humans em va comentar una vegada que l’aportació de les dones és important dins el món tècnic, complementem la visió dels nostres col·legues donant-li un caire més humà en la presa de decisions.

Els darrers anys (exceptuant el 2020 pel confinament general) algunes enginyeres d’Andorra Telecom hem anat a diferents escoles per xerrar amb alumnes d’estudis superiors sobre la nostra aportació dins el món de les TIC, la nostra experiència i la nostra realitat. Val a dir que sempre han estat experiències molt positives.

Els hem explicat la tasca de l’ITU i tot i que a Andorra sembla que no és important hem d’entendre que certs estudis i professions estan destinades només als homes en molts països, com els subdesenvolupats. En aquests casos, la tasca de divulgació és necessària.

Actualment els sistemes educatius andorrans estan incorporant més assignatures de caire tècnic i acrònims com Steam (Science, Technology, Engeneering, Art and Mathematics) comencen a sentir-se. Apostem per acostar als escolars el món més tècnic perquè es familiaritzin amb la tecnologia que els envolta.

Aquesta evolució en l’educació és molt important. No oblidem que vivim l’evolució tecnològica constantment i que és necessari adaptar aquesta nova realitat a l’educació i la formació.

M’ha sorprès gratament descobrir darrerament alguns canals de YouTube dedicats a explicar robòtica o informàtica a infants amb activitats molt divertides com, per exemple, la construcció d’una catapulta. I en aquests canals les nenes hi són presents, fet que normalitza la nostra participació en activitats tècniques. En un en concret una nena de 12 anys i la seva professora de robòtica són les protagonistes.

M’agrada veure com cada vegada més noies estan interessades en robòtica i participen en competicions com la Micro First LEGO League, que organitza Andorra Telecom, informàtica o en qualsevol enginyeria. Espero que no canviïn de parer quan cursin estudis superiors i es dediquin al món de les TIC. Fer que aquest món sigui més femení només depèn de nosaltres, les noies.

*Meritxell Agudo, Enginyera d'Andorra Telecom