Andorra, primer país iberoamericà

No cal esperar la venjança de la geografia que ens anuncia Robert D. Kaplan per reconèixer que Andorra és el primer país iberoamericà. La geopolítica és l’estudi dels efectes que té la geografia, tant física com humana, sobre la política i les relacions internacionals. És en aquest context que vull construir el relat d’Andorra com a primer país iberoamericà.

En primer lloc, hi ha un fet geogràfic incontestable. Soldeu, com va dir el cap de Govern al seu discurs d’obertura de la XXVII Cimera Iberoamericana, és el primer poble que troba un viatger un cop coronat el port d’Envalira. Es deixen enrere els vessants atlàntics i comença la península Ibèrica.

La geografia no ho explica tot, però les coses no són coincidència i, com diria un incrèdul, “haberlas haylas”. Convindran amb mi que a les valls d’Andorra comença un fet geogràfic que arriba fins al Cabo da Roca.

En segon lloc, i com també s’ha dit, Andorra és el país més iberoparlant del món. No es pot contradir aquesta afirmació, tenint en compte que en cap altre país les llengües iberoamericanes hi són més presents. A Andorra la pràctica totalitat de la població entén i parla les dues llengües més parlades a Espa­nya, i el portuguès és la tercera llengua materna.

En tercer lloc, Andorra forma part de la Francofonia.

En resum, el Principat forma part de comunitats lingüístiques molt importants, que són oligopolístiques a zones de l’Àfrica i a Amèrica, i amb un potencial demogràfic i de desenvolupament econòmic de primeríssima magnitud. Aquesta geografia humana també és incontestable.

Arribats aquí, si pensem que la geopolítica acompanya els països i els apunta el seu destí, queda clar que ens convé conèixer la nostra geografia física i humana. A més, les dues són molt tossudes i val més sincronitzar-les.

Per què ens convé sincronitzar-les?, ens podem preguntar. En la meva opinió, perquè en ser impossible l’autarquia a Andorra –la nostra geografia física i humana no ens ho permeten–, cal esdevenir actor en les relacions multilaterals: hem d’aprofitar-nos de ser el primer país iberoamericà.

Avui la globalització arbitra el funcionament econòmic mundial i, malauradament, molt sovint pica penals injustos. L’únic contrapès a les seves regles són les estructures multinacionals que es vertebren al voltant d’un fet polític de caràcter internacional. Per tant, hem d’afavorir aquestes estructures.

En la meva opinió no es pot, ens agradi o no, negar la globalització i prescindir dels mecanismes que han dinamitzat el progrés de la productivitat, element cabdal per a qualsevol classe de progrés. Oblidar-ho ens portaria a la demagògia de la distribució de la misèria. Ara bé, si volem que els innegables avenços econòmics de la globalització no desapareguin pel comportament salvatge de la destrucció creadora, caldran contrapesos globals. Aquests contrapesos es podrien vertebrar al voltant del castellà, el portuguès i el francès.

Insisteixo, caldran més espais de concertació i cooperació internacional perquè amb la globalització no n’hi ha prou. L’actual crisi de la Covid ho està fent tan evident que els exemples fan vergonya.

Andorra no pot quedar-se a la voreta, i més si prenem consciència que som el primer país iberoamericà, tot i ser l’últim a fer-ne formalment part. Podem actuar amb transversalitat entre tres comunitats historicoculturals i lingüístiques que, soles, no podran superar “lo espanyol”, “lo francès” o “lo portuguès”. En definitiva, hem trobat la clau de volta. Com els deia, la geografia és molt tossuda.

* Jaume Serra, Ambaixador d’Andorra a Portugal