Impactes sobre el producte interior brut de la crisi de la Covid

Des del 14 de març de l’any passat la nostra economia, com tots vostès de ben segur ja saben i coneixen, ha vist reduït el seu ritme d’activitat d’una forma molt significativa; de fet la davallada del PIB durant l’any 2020 xifrada pel departament d’Estadística en un 12% (en termes reals) és de llarg la més gran patida per la nostra economia. Per donar una dada il·lustrativa respecte a l’impacte de la contracció del PIB es pot dir, per exemple, que fins a la data la reducció més gran del PIB (seguint parlant en termes reals) en un exercici era d’un 5,9% l’any 2008, quan va esclatar la gran crisi financera iniciada amb la caiguda del gegant financer Lehman Brothers. Aquella va ser una crisi, a diferència de com pot ser l’actual, d’efectes continuats i en cadena; de fet va haver-hi caigudes durant tots els exercicis entre el 2008 i el 2013, ambdós inclosos, amb l’excepció de l’any 2011, en què la variació del PIB real va ser del 0,0%, amb una caiguda del PIB real acumulada d’un 14,9% al llarg dels sis anys mencionats.

L’impacte de la crisi de la Covid ha estat força desigual al llarg dels diferents trimestres a Andorra; durant el primer la variació va ser del -7%, al segon trimestre (coincidint amb el gran confinament) va ser del -25%; el tercer trimestre, amb la recuperació de la mobilitat i l’arribada de turistes, es va produir la menor variació del PIB, del -5,6%, i finalment al llarg del quart trimestre la variació va ser del -10,4%.

L’efecte total dels quatre trimestres ha situat el PIB nominal (sense comptar els efectes de la inflació) del 2020 en 2.508 milions d’euros. La caiguda del PIB ha fet que el de l’any 2020 sigui inferior al del 2015, que va ser de 2.514 milions d’euros. Anant encara més enrere i prenent l’efecte acumulat de les dues crisis, el PIB nominal del 2020 és inferior al del 2005, que va ser de 2.540 milions d’euros. En termes reals (descomptant l’efecte de la inflació) caldria anar fins a l’any 2002 per trobar un PIB inferior al de 2020. Totes aquestes dades són prou significatives i no haurien de passar desapercebudes per part de ningú.

Si comparem les nostres dades amb les del nostre entorn econòmic natural, el primer que cal analitzar és la caiguda mitjana que s’ha produït a la UE. El PIB s’ha contret un 6,8% de mitjana a la Unió Europea a 27. Per tant, la nostra economia ha caigut pràcticament el doble del que ho ha fet la del conjunt de la UE. Amb motiu de la recent XIII Trobada empresarial iberoamericana el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, ens explicava la reducció del 7,7% del PIB en el conjunt de l’espai iberoamericà i d’un 6,8% per als països iberoamericans del continent americà. Altres espais econòmics destacats de l’OCDE han tingut encara millors resultats; el PIB va variar el -5,4% al Canadà, el -4,8% al Japó o el -3,5% als EUA.

Arribats a aquest punt cal demanar-se inevitablement pels motius d’aquesta significativa diferència entre la variació del PIB a Andorra i la de les principals economies del món. Quins són, al meu parer, els elements que han fet que la nostra economia hagi patit substancialment més durant el 2020 que les principals economies mundials? L’economia andorrana té un elevat grau de dependència del turisme per un doble component: d’una banda, Andorra té un atractiu turístic molt elevat, sigui per la seva natura, el turisme de compres, la seva història, cultura, pel seu enclavament físic... un atractiu que a més s’ha sabut cultivar i que en les darreres dècades s’ha materialitzat també per mitjà d’un gran esforç d’inversió, d’innovació i de renovació per part dels sectors hoteler, de restauració i gastronomia, del comerç i de l’oci en general, que han elevat de forma rellevant i positiva la qualitat de la nostra oferta als turistes i visitants. De l’altra banda, ens ha mancat com a país la capacitat per, en paral·lel a aquests desenvolupament turístic, diversificar la nostra economia i promoure el creixement i el desenvolupament de nous sectors d’activitat.

Així com cal celebrar de forma molt positiva el primer dels elements, el qual esperem que tingui continuïtat en la mateixa línia en l’època del post-Covid, cal lamentar la manca de voluntat de voler diversificar la nostra economia. Els governs conservadors i de dreta que han pràcticament monopolitzat el Govern a Andorra des del 1993 han estat en realitat més preocupats per mantenir el control de l’economia per part de les elits econòmiques i governants que a treballar per obrir de forma efectiva el nostre país a noves oportunitats.

Per parlar d’exemples concrets, i fins i tot encara més recents en el temps, he viscut en primera persona debats parlamentaris en els quals se’ns ha manifestat la negativa a una simplificació dels tràmits d’obertura de comerços, a obertures exprés i amb controls a posteriori per a emprenedors i sectors que es troben en constant evolució, a la creació d’un marc legal específic per a la innovació i l’emprenedoria o a la creació de cooperatives. Hem vist les traves a desenvolupar sectors estratègics innovadors o els vetos a importants projectes inversors en aquests àmbits i un llarg etcètera. Per tant, som on som no pas perquè Andorra no tingui possibilitats d’atreure inversió i de desenvolupar nous sectors d’activitat, sinó perquè aquells que han governat en els darrers 28 anys així ho han volgut. Espero que ara amb la lliçó durament apresa a cops de realitat les coses comencin a canviar.