Invertir o especular?

Qui no té un familiar, un amic o un conegut que li ha explicat els importants beneficis que ha obtingut invertint en els mercats financers en cosa de pocs dies? Doncs bé, sense entrar si el que ens expliquen és del tot cert o no, els hauríem de corregir i dir-los que en aquest cas no estan invertint, sinó especulant. I és que és important saber distingir entre aquests dos conceptes: inversió i especulació. No perquè un sigui preferible a l’altre, sinó perquè l’elecció dependrà dels objectius de cada persona i del risc que vulgui assumir per assolir-los. Per tant, cal tenir clara la definició de cada concepte abans d’acostar-se als mercats financers. Comencem per entendre què és invertir. Si ho busquem al diccionari, trobarem que significa emprar una quantitat determinada de diners en un projecte concret, un negoci o un instrument financer per intentar obtenir guanys.

Per tant, a l’hora de decidir una inversió hi ha dues decisions clau que cal prendre: quin capital es vol invertir i en quin projecte. La primera qüestió dependrà de la situació financera de cadascú (invertir sempre el capital que no es necessita a curt termini). I per contestar a la segona proposaria seguir els passos que el famós Benjamin Graham ens va explicar al llibre L’inversor intel·ligent i que ha estat font d’inspiració de grans inversors, com el mateix Warren Buffett. Aquests passos es poden resumir en aquests tres conceptes bàsics:

1. Fer una anàlisi exhaustiva de l’actiu en què volem invertir, és a dir, conèixer bé l’empresa, el sector, la competència, el marge de beneficis i les seves expectatives.

2. Tenir un marge de seguretat, que fa referència a la relació entre el valor de cotització de l’empresa i el seu valor intrínsec, basat en factors fonamentals. Com més gran sigui la diferència entre ells, més gran serà el marge de seguretat. Per tant, l’anàlisi fonamental de les accions és la pedra angular de la inversió.

3. Paciència, ja que el rendiment de la inversió es materialitzarà quan el mercat s’adoni del veritable valor de l’actiu. Per això, normalment el concepte d’inversió va associat al llarg termini. Si ja tenim clar què vol dir invertir, ara mirarem d’explicar què s’entén per especular. Quan parlem d’especular fem referència a la compra o venda d’un actiu financer que preveiem que caurà o pujarà en un futur proper. Per tant, es tracta d’una pràctica més arriscada, ja que intenta aprofitar fluctuacions a curt termini dels preus dels actius financers. Unes fluctuacions que moltes vegades no tenen res a veure amb el valor intrínsec de l’actiu, sinó amb moviments dels mercats financers en general. Així, a diferència de la inversió, en els processos especulatius l’anàlisi tècnica o xartista té un pes molt important per preveure els moviments a curt termini dels actius. Un cop definides les dues aproximacions als mercats financers, només queda que cadascú faci la seva pròpia reflexió de quins objectius i quin risc vol assumir per determinar per quina de les dues opcions es decanta. Si bé és cert que l’especulació pot tenir més adeptes en el món actual de la immediatesa per aconseguir resultats, no hem d’oblidar els riscos que comporta. La història financera és plena de crisis especulatives, essent la primera de l’edat moderna la tulipomania que es va viure al segle XVII als Països Baixos i que va situar el preu del bulb de tulipa en 1.000 florins, quan el salari mitjà anual era de 150 florins.

Però, com diu la dita, l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, i des de llavors han esclatat altres bombolles: crac del 1929, les empreses punt.com (qui no recorda Terra?) o la crisi financera global del 2008, entre d’altres. I, més recentment, tenim exemples de moviments irracionals en els mercats financers, com ha estat el cas de GameStop o les criptodivises. En definitiva, pensem què volem i quin risc estem disposats a assumir abans d’actuar i no ens deixem portar pels cants de sirena del diner fàcil i ràpid que ofereix l’especulació, i potser l’anàlisi més fonamental de la inversió ens permetrà, com a Ulisses, arribar sans i estalvis a bon port.

*Ignacio Fonseca Chácharo, Director de gestió d’actius de CrèditAndorrà. Crèdit Andorrà FinancialGroup Research