Ordino, entre el passat i el futur

La bona pensada del comú d’Ordino de reprendre la Fira del bestiar després de setanta anys de donar-la per extingida ens fa ser aquest cap de setmana a Ordino amb els ànims ben desperts. Allà, al Camp de la Tanada, avui dissabte la pròpia fira concurs i subhasta de mascles de raça bruna d’Andorra, amb la qual la parròquia d’Ordino no tan sols recuperarà la fira sinó que farà record i honor a les generacions de ramaders de la parròquia, als que ho van ser i als que encara ho són. I dic encara no pas amb la intenció d’albirar un curt horitzó en el temps de la pagesia ordinenca i andorrana per extensió, com ens poden portar a engany els indicadors d’activitat agrícola i ramadera desenvolupada enmig d’una economia dedicada al turisme, perquè justament el fet que la transformació o el pas, si li voleu dir així, d’aquella economia andorrana agrícola i ramadera a l’Andorra comercial i turística té en el sector de la pagesia la clau de volta, el pal de paller, la pilona que aguanta la biga comunera. És la pagesia del país qui mantindrà l’atractiu dels paisatges oberts, des del fons de les valls a les pastures més altes. És la pagesia qui proporcionarà als sectors dedicats a l’alimentació i l’hostaleria els productes agrícoles o ramaders, aquests sí de veritable origen proper. Penso ara en aquelles inicials passes que la ministra d’Agricultura i Medi Ambient, Olga Adellach, juntament amb l’Associació Ramaders d’Andorra, va fer ara fa més de vint anys, de cara a la promoció de la carn de les vedelles andorranes, una novetat i un actiu que volia incidir en un manteniment de la pagesia, massa ancorada en el monocultiu del tabac, reactivant la cabana ramadera i també, en un caire més ampli, diversificar i recolzar altres conreus i assegurar la pervivència de la pagesia andorrana. Amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra ben activa (un record altre cop i ara pel Climent Palmitjavila, que va ser peça fonamental per fer realitat l’associació i que ens ha deixat a final de mes de març), aquest país ha de valorar la seva feina i ha de tenir en compte que sense pagesos i ramaders no hi ha futur. Andorra és abans de res, un país de muntanya, de muntanya pirinenca, amb una varietat de microclimes (des de la bonança temperada de Sant Julià fins a les alçades de prats alpins de les comes més altes) que permeten conreus i pastures i transformació de cara a la venda, dignes de les millors valls actives del Pirineu francès i dels Alps. I perquè Andorra és abans de res un país de muntanya, ha de fer el que sigui perquè ho sigui de veritat. I si es té en compte això, tota la resta vindrà rodada. Perquè si no s’ho creu, si el país es girés d’esquena a les activitats tradicionals agrícoles i ramaderes i forestals, que havien estat moltes i que han de tornar a ser-ho, la davallada física i emocional del país, que ho notaria com si es tractés d’un cos viu, arribaria a afeblir la vitalitat social fins a quedar anorreada del tot. Però no serà així i Andorra, amb accions com les que aquest cap de setmana organitza el comú d’Ordino en col·laboració, ja ho hem dit, amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, mantindrà alta la flama encesa fa molts segles, generacions i generacions enrere, flama que ha portat caliu humà i claror de vida a aquestes valls.

Avui al matí també podrem veure com xollen ovelles i comprar productes tant del país com dels veïns d’un costat i altre del Pirineu més proper. I a l’era de Casa Rossell una mostra preparada per l’Albert Roig i la Lurdes Riba d’aquella claror de vida que dèiem fa un moment. Aquella claror, la llum que notem en Les eines d’abans. El passat que es fa present. Felicitats Albert Roig, per l’article d’ahir al Diari, parlant dels mots i d’allò que signifiquen i dignifiquen.

Per acabar, ja sentim les danses i les músiques que aniran sonant avui i diumenge a Ordino. Permeteu-me, per la seva significació, precisament, parlar de la mostra de la Trobada amb els acordionistes del Pirineu, que aquesta tarda a les cinc, al Prat del Call, serà un goig i una aportació més en la sensació d’estima per aquest Pirineu compartit que tantes oportunitats i agalius ens pot donar si les coses es pensen amb seny i són ben fetes. Les explicacions de l’Artur Blasco, sempre d’una profunditat i frescor de coneixements admirable i singular, i les actuacions de l’Èrika Weigend i la Georgina Fàbregas, de l’Agustí Porta i Liv Hallum López-Llauder, de La Sonsoni, amb el Pep Lizandra i l’Elias Porter, de l’Elias Fernàndez i de l’Eva campi, del grup Tico Trio (Jordi Blasco, guitarra, Marc Figuerola, contrabaix, i Pepón Vilarrubla, acordió), del mateix Artur Blasco, acordió i veu, amb Marien de Casimiro i el grup La Viu-viu, amb Cati Plana, acordió diatònic, Eduard Casals, clarinet i viola de roda, i Marc Figuerola, contrabaix, ens aportaran aire i vida.

L’enhorabona i les gràcies al comú d’Ordino i per molts anys!