Carta oberta a Jordi Pasques sobre realitats i mites

Apreciat amic Jordi Pasques:

He llegit amb molt interès el teu article de Tribuna del dia 1 de maig i m’ha causat molta satisfacció que et refereixis al meu llibre Al començament del temps per explicar amb molta precisió alguns fets rellevants de la nostra història. L’expedició del general cartaginès Anníbal que va travessar els Pirineus al segle III aC per anar a combatre els romans a Itàlia utilitzant elefants com a mitjà de transport és, potser, una de les gestes més grans mai efectuades per la humanitat amb un desplegament logístic extraordinari. Va ser un viatge sense retorn ja que finalment fou derrotat pels romans. Tu expliques molt bé l’itinerari que va seguir per salvar les valls i els rius, en aquest cas, el Segre, quan no hi havia ponts ni camins, i la seva trobada accidental amb els pastors andosins, possiblement andorrans, que feien transhumància amb les seves ovelles.

També devia trobar grans dificultats per creuar el Roine, ja a la Provença, abans d’enfilar-se cap als Alps.

També fas referència al fet que Andorra va ser Carolíngia 1.000 anys després abans de ser urgellenca, terra de la qual tu ets originari. Carlemany i el seu exèrcit van creuar els Pirineus per dirigir-se a la península Ibèrica i expulsar-ne els musulmans. I després, els va tornar a creuar en sentit contrari per tornar a França. I Andorra en fou testimoni en algun moment.

Aquests fets tan rellevants de la nostra història i que a mi me’ls van ensenyar de petit a l’escola sembla que actualment siguin discutits o negats per alguns historiadors del nostre país per motius que desconec. També es discuteix l’origen o titularitat de la Carta de poblament que defineix els límits geogràfics del territori andorrà i s’hi enumeren les par­ròquies.

I fins i tot posen en entredit el mateix Antoni Fiter i Rossell, autor del Manual Digest, quan fa referència a la Marca Hispànica creada per Carlemany i que comença a Andorra, concretament a Fontargent.

És a dir, que estan destruint els pilars bàsics de la història del nostre país anteriors als Pariatges.

En efecte, se’ls identifica com a mites o llegendes o fins i tot mentides.

Deixa’m precisar que un mite no és una mentida tot i la similitud de la paraula. Un mite és un fet real o autèntic que va passar en temps remots i que, per tant, cap dels actuals éssers vivents mai no l’ha vist, però que n’hem tingut coneixement per via oral, transmesa de pares a fills, de generació en generació, però sense documents fefaents que així ho acreditin. Tot i que algú els pot haver escrit posteriorment.

I és normal que sigui així ja que la immensa majoria dels fets ocorreguts en el passat no s’escrivien. Els exèrcits d’Anníbal i de Carlemany, per exemple, podien tenir molt bons guerrers però no bons escriptors, i no deixaven constància de les seves actuacions. Si Carlemany va pernoctar, o no, a Andorra, en algun moment, no ho sabrem mai perquè ningú no trobarà cap ferradura del seu cavall ni la factura de la seva estada.

Cal doncs deduir que es tracta de mentides?

La història de tots els pobles seria molt pobra si els anomenats mites o llegendes no existissin. Com seria la d’Anglaterra sense Ricard Cor de Lleó i sense Robin Hood? O la de França sense Joana d’Arc o Cyrano de Bergerac? O la d’Espanya sense el Cid Campeador, que guanyava batalles inclús després de mort? O la de Suïssa sense Guillem Tell, l’hàbil arquer que travessava amb una fletxa una poma al cap del seu fill?

Els mites i les llegendes formen part de la història perquè l’enriqueixen i l’apropen als ciutadans. Un poble sense història és un poble sense arrels i sense identitat nacional. En definitiva, és un poble desgraciat i en vies d’extinció.

És això el que pretenen els nostres historiadors amb les seves investigacions?

Invito el Govern d’Andorra i especialment els ministeris de Cultura i d’Ensenyament que prenguin mesures contra aquesta situació que desprestigia el nostre país.

Gràcies, Jordi, per la teva col·laboració.