L'acció climàtica d'Andorra i de la Unió Europea: un camí compartit

Fa dues setmanes Andorra i la Unió Europea van posar per primer cop l’acció climàtica sobre la taula de negociació, i van iniciar així el debat sobre quina normativa europea en aquest àmbit quedarà incorporada en el futur projecte d’Acord d’associació.

Curiosament, aquesta negociació s’ha iniciat en un moment cabdal a escala internacional.

Fa dues setmanes també, el Consell i el Parlament Europeu van arribar a un acord sobre la Llei europea del clima, que estableix un nou pla d’acció de reducció d’emissions de CO2 molt més ambiciós per arribar a la neutralitat climàtica el 2050.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va manifestar que aquest acord representa el compromís legal d’Europa a ser el primer continent neutral per al 2050.

El mateix mes, els Estats Units i la Xina declaraven conjuntament que estaven decidits a cooperar entre ells i amb altres països per fer front a la crisi climàtica, que ha de ser tractada amb la seriositat i la urgència que exigeix.

Pocs dies després de la Cimera mundial de líders sobre el clima organitzada per l’enviat especial pel clima, John Kerry, en la qual va participar Andorra, els Estats Units i altres països s’han compromès a reduir significativament les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i han aportat elements per afrontar la crisi climàtica.

La setmana passada, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutiérrez, va advertir que “estem a la vora de l’abisme”, però va afegir que “si treballem junts podem evitar els pitjors impactes de la interrupció del clima i utilitzar la recuperació de la pandèmia de la Covid-19 per dirigir-nos cap a un camí més net i ecològic”. “Els combustibles fòssils ni tan sols són rendibles i ara són més cars que les energies renovables”, va dir el secretari general.

Sis mesos abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP26), s’observa una ambició mai vista per assolir la neutralitat climàtica a escala internacional des de l’Acord de París, que va suposar un punt d’inflexió en l’actuació contra el canvi climàtic.

Andorra va manifestar per primer cop a escala internacional, a finals del 2019, la necessitat de revisar a l’alça els compromisos internacionals contrets per assolir la neutralitat climàtica l’any 2050 en la 25a Conferència d’estats membres del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP25).

Immediatament, el Consell General, en la sessió del dia 23 de gener del 2020, va acordar unànimement reconèixer la crisi climàtica i, en conseqüència, declarar l’estat d’emergència climàtica i ecològica per impulsar la transició cap a la neutralitat de carboni del nostre país. I alhora va encomanar al Govern l’adopció d’una sèrie de mesures, entre les quals elaborar l’Estratègia energètica nacional d’acord amb la jerarquia establerta en la Llei, dotar d’un fons verd el pressupost del Govern a partir del 2021, i impulsar la creació d’una taxa de CO2 finalista per dotar el fons verd abans de l’any 2022.

Aquestes mesures van ser promogudes per un grup de joves del país que s’havien adherit a la iniciativa Fridays for Future, impulsada per la jove sueca Greta Thunberg.

Cal recordar l’alt grau de responsabilitat del conjunt de forces polítiques representades en l’arc parlamentari, en aprovar per unanimitat la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). Una llei moderna, innovadora i capdavantera en relació amb els marcs legals d’altres països, en la lluita contra el canvi climàtic i a favor de la transició energètica.

Andorra és un actor actiu en l’acció climàtica malgrat que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) d’Andorra representen el 0,011% a escala europea (segons dades de l’Eurostat, 2017 UE27) i el 0,0009% a escala mundial.

El primer intercanvi de negociació en matèria de clima en el marc del projecte d’Acord d’associació ha permès afirmar que Andorra i la Unió Europea comparteixen objectius i caminen en la mateixa direcció en la qüestió climàtica.

Les institucions europees i andorranes disposen d’un marc legislatiu compromès i d’unes accions concretes i comunes per a la transició energètica i del canvi climàtic. L’intercanvi també ha permès posar de manifest que, de manera general, es compleixen àmpliament tots els estàndards europeus.

És evident que Andorra persegueix els mateixos objectius que la Unió Europea, que alhora es deriven dels que han estat fixats per les Nacions Unides.

* Marc Rossell Soler, Secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat