La tribuna
Bonaventura Adellach, l'humanista
Coneixent el Bonaventura he de dir que he tingut dos imborrables privilegis.
El primer el de començar la meva vida professional al despatx de Treballs Públics.
El segon el de tornar a la universitat per segona vegada, una universitat oberta, amb un sostre ple d’estels, de constel·lacions i de planetes.
Així vaig poder descobrir més enllà dels seus títols universitaris, de la seva sapiència i del seu espectacular recorregut professional l’home obert, divertit, erudit, enamorat i respectuós de la mare natura, i, molt preocupat per la seva immediata evolució i la nostra poc reflexiva i agressiva actitud envers ella.
He de dir que va ser un enorme regal fotografiar el Sol tantes i tantes vegades, i poder així escriure amb llum el que el Bonaventura havia redactat amb intel·ligència, talent i sentiment.
En resum: amistat, respecte, complexitat i molta gratitud per deixar-me participar en aquesta singular experiència que plasma la relació de la vida pastoral amb els elements naturals a la capçalera de la vall dels orris a la Coma del forat.
Horitzó solar, Calendari natural i molts més, vuit anys de treball i passió per una experiència única i gratificant... hi ha moments únics i irrepetibles a la vida: fou un matí a l’alba, assentats al pic d’Arcalís quan trencant el silenci còsmic el Bonaventura em digué: t’has fixat Jaume, estem sols al teatre de la Natura!!!
Espero que aquest moment màgic ompli futurs teatres per entendre com és de transcendent la relació amb el nostre medi a fi i efecte de salvaguardar el futur de moltes vides. Gràcies, Bonaventura