El potencial d'Andorra

Qualsevol persona que provingui del món de l’empresa sap del que parlem quan ens referim a una anàlisi DAFO; jo en la meva vida n’he fet moltes, també en l’àmbit personal com a mètode d’autoconeixement. Aquesta anàlisi ens permet conèixer el nostre punt de partida, quines coses hem de millorar del nostre projecte o persona, quines fortaleses i debilitats internes tenim i quines amenaces externes hem d’afrontar.

Per tant, fent un bon estudi DAFO (acrònim format a partir de les paraules debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i creuant les seves dimensions podem extreure conclusions que ens permetran prendre les millors decisions i actuar de forma estratègica. Actualment, el món està experimentant molt canvis causats per la pandèmia; a Andorra, ja abans de la crisi, es qüestionava el seu model, que s’estava quedant obsolet. Ara amb la Covid-19 s’ha evidenciat aquest fet, i amb això hem de posar en marxa la nostra capacitat d’adaptació i les nostres habilitats per afrontar els nous reptes.

D’aquesta manera, el nostre entorn ens presenta una sèrie d’amenaces que no estan sota el nostre control i que depenen dels altres. Conèixer-les ens ajudarà a prendre decisions. Aquí en podem identificar algunes, com la crisi derivada de la pandèmia i el seu impacte social i econòmic, les restriccions en la mobilitat amb França i Espanya, les pressions exteriors per canviar el nostre model fiscal...

Aquest entorn pessimista no és tan dolent, ja que també ens presenta noves oportunitats que representen els factors positius que s’han d’aprofitar: tendències dels nous mercats com els actius digitals, la innovació tecnològica, l’aposta pel sector sanitari, la globalitat, l’associació amb Europa, la indústria dels e-sports, etc.

Internament, també hem de reconèixer les nostres fortaleses com a país. Tenim un marc fiscal atractiu, una elevada ràtio de solvència del sector financer, som un dels països amb major esperança de vida i amb menys criminalitat per habitant, tenim tres sistemes educatius públics, el millor sistema sanitari del món, i excel·lents processos de participació ciutadana que ens permeten reflexionar sobre els reptes del futur. No oblidem que molts d’aquests factors en algun moment van ser oportunitats que es van saber aprofitar per convertir-se en els nostres punts forts, com l’obertura internacional, la sortida de la llista de paradisos fiscals, la Llei d’inversions estrangeres i altres tants esdeveniments.

Però com tot, també tenim les nostres debilitats: massa dependència de l’exterior, el nostre model se centra massa en sectors tradicionals com el turisme de muntanya o de comerç, l’accés al país només per carretera o el preu de l’habitatge, entre d’altres. Molts esforços s’han de centrar a minimitzar el seu impacte.

Davant d’aquest escenari, podem optar per escollir entre diverses estratègies: una seria la de mitigar les amenaces a través de les fortaleses; en aquest sentit, ens estaríem centrant en un enfocament de reacció. Defensar les bondats del nostre model fiscal (fortalesa) per lluitar contra les pressions externes (amenaça), establir processos participatius (fortalesa) com a procés per afrontar els reptes del futur, en part derivats de la pandèmia i la crisi econòmica (amenaça)...

Les oportunitats també podrien servir per corregir debilitats; seria l’exemple de l’aposta per la viabilitat de nous accessos al país (oportunitat) per poder resoldre la problemàtica de l’accés només per carretera i la forta dependència dels nostres veïns (debilitat); o bé la diversificació econòmica i l’atracció de nous sectors (oportunitat) ens ajudaria a allunyar-nos d’un model massa centrat en el turisme i que s’està quedant obsolet (debilitat). En aquest sentit, estaríem parlant d’un enfocament centrat en l’adaptació.

D’altra banda, l’enfocament centrat en la supervivència es basaria només a mantenir-nos dem­peus davant les amenaces externes, com prolongant les mesures econòmiques, laborals i socials per lluitar contra els efectes derivats de la crisi.

Finalment, tindríem l’enfocament centrat en l’èxit que consistiria a utilitzar les fortaleses per aprofitar les oportunitats. Per exemple, Andorra ha utilitzat el seu marc fiscal competitiu (fortalesa) per atraure nous sectors relacionats amb noves tendències del mercat, com els actius digitals, el sector sanitari, la tecnologia i la innovació (oportunitat); ha aprofitat la seva xarxa de ports de muntanya per atreure turisme cicloturista, etc.

En aquest context, penso que Andorra encara té moltes fortaleses per potenciar, com el seu atractiu cultural i natural per alinear-se a la tendència del mercat cap a un futur més sostenible; per què no roba i moda sostenible, enfocada a l’esport de muntanya? I l’impuls de l’emprenedoria social? Tecnologies d’energies renovables? Innovació aplicada a la ramaderia? I convertir-se en destí de teletreball com estan fent les Canàries venent-se com l’oficina amb el millor clima del món? D’altra banda, també podria fer créixer el seu potencial en funció de les oportunitats que se li presenten; per exemple, enfocant el seu sistema d’ensenyament superior i reforçant la formació especialitzada i continuada a aquests nous contextos, el de la innovació, la recerca, els actius digitals, el sector tecnològic, l’emprenedoria, el turisme inclusiu, etc. Amb aquest escenari, fàcilment el talent es formaria a Andorra amb perspectiva de quedar-se al país, que tindria una indústria prou competitiva i atractiva per al seu creixement i desenvolupament professional. D’aquesta manera, Andorra guanyaria en talent (fortalesa) alhora que aprofitaria el sector universitari que s’està instal·lant al país (oportunitat), clau per diversificar l’economia. Això també permetria reforçar tot el teixit empresarial generat al voltant d’aquestes noves indústries que serveix per donar-los suport com els departaments legals, assessories, consultories de digitalització, empreses de formació, especialistes en jocs electrònics, etc.

Finalment, el nostre petit país, que ens permet establir processos de participació ciutadana per afavorir la veu i el vot dels ciutadans, podria arribar a ser un exemple i una referència de democràcia participativa per a la resta del món, un espai que alhora permetria reflexionar també sobre les debilitats del mateix país, com la prohibició de l’avortament, el preu de l’habitatge o alternatives per millorar l’accés al país.