35 anys amb el Pere

El Pere era el soci número 50 de la Societat Andorrana de Ciències, s’hi va inscriure el 29 de març del 1986. Jo ho havia fet el 4 de desembre del 1985. Aleshores la programació de la SAC funcionava per curs lectiu, que més endavant es va canviar per any natural per facilitar la tresoreria. Per tant, vam començar gairebé junts el trajecte de fer créixer l’activitat d’aquesta associació voluntària, cultural i d’aprofundiment i divulgació del coneixement, sota la presidència de Josep Vilanova.

Ell ja tenia experiència en l’àmbit de l’associacionisme cultural i de recerca havent format part del Comitè Andorrà de Ciències Històriques, que s’havia creat el 1980, amb Elidà Amigó i Lídia Armengol, entre altres historiadors andorrans.

Fruit de la seva vocació de formar el jovent en el camp de la recerca va empènyer la SAC a crear el Concurs de treballs escolars de recerca, dels quals es van publicar els guanyadors de l’any 1985 i 1986.

En l’assemblea ordinària de la SAC del 30 de juny del 1988 va entrar a la junta directiva com a vocal, encarregat de publicacions. El final dels anys vuitanta fins al 1994 van ser anys precaris de pressupost i per tant d’activitats. Les reunions de junta eren moments de debat, de reflexió, de comentaris, més que d’organització de grans projectes, però el Pere sempre de forma breu, com a ell li agradava fer, hi exposava la seva opinió sense floritures.

Al Pere li agradava escriure articles fonamentats, però sintètics. El que podia escriure en quatre línies no ho estirava perquè li ocupés una pàgina. Considerava que així era més fàcil d’entendre i de recordar.

L’any 1994, en què la SAC complia deu anys de creació, es va decidir reactivar. Es va trobar nou finançament per als projectes i es va començar a editar el butlletí El SAC, que s’enviava als socis per correu postal. Quantes vegades vaig anar a casa seva amb els butlletins o les targetes d’invitació recollits a la impremta, i ell amb la seva germana Elena aconseguien completar el procés com per art de màgia, per enviar-los als socis.

Tenint un especialista en edat contemporània a la junta directiva de la SAC, el 2002 es va voler crear la secció d’Història, de la qual el Pere va ser el cap de secció. El següent pas va ser buscar la manera de potenciar la recerca en història i publicar-la, de saber qui estava investigant en temàtica andorrana. Tenia molt clar que no només s’havien de tenir en compte els investigadors amb formació acadèmica reglada, sinó que els investigadors amateurs també havien de tenir cabuda a la publicació, si l’article era fonamentat. I amb el Pere al capdavant del consell de redacció, vam començar a publicar els Papers de Recerca Històrica el 2003, la nineta dels ulls del Pere, de forma modesta i discreta com era ell. D’aquests en van aparèixer cinc volums, tipus revista, sense títol, només amb número d’ordre, però amb resums en català, castellà i francès, i diferent color en el nom a la portada.

A partir del volum sis, atès que a Andorra no hi havia codi ISSN andorrà per a revistes, vam optar per posar-hi un títol concret referit al dossier, per poder tenir codi ISBN d’Andorra, però conservant igualment una part de miscel·lània, amb articles de diversos altres temes.

L’any 2004 el president d’aleshores, Antoni Pol, va dimitir en ser elegit degà del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra, el vaig reemplaçar jo mateixa, i el Pere em va substituir a mi com a secretari general de la SAC en l’assemblea extraordinària del 25 de maig.

Des de llavors el contacte encara va ser més estret, per tal de compartir l’afegit de la burocràcia del funcionament de la SAC als projectes que dúiem a terme.

Al Pere li agradava anar als arxius a investigar. I no només per cercar documents que li interessaven a ell, quan trobava un document que sabia que em podia interessar del tema que jo buscava me’l feia a mans per facilitar-me que no l’hagués de buscar jo.

Tenia projectes en ment, temàtiques per al dossier dels Papers de Recerca Històrica. Era primmirat perquè el títol s’adigués concretament i correctament amb el contingut. Quan es va triar en assemblea el títol del volum previst per al 2023: Els moments delicats de la sobirania andorrana. L’endemà em va telefonar per dir-me que calia eliminar l’article Els, perquè no es podrien pas publicar tots, sinó només alguns.

Els Papers de Recerca Històrica, número 10, per al desembre del 2021, que es preveuen amb un dossier central sobre 1961-1978, inicis de l’administració andorrana moderna, li seran dedicats conjuntament amb Bonaventura Adellach i Baró.

Per a nosaltres, els seus amics de la SAC, el Pere ha estat fonamentalment un mestre que gaudia investigant i un col·laborador excel·lent. Un company generós, dedicat i noble que trobarem a faltar, però el seu record queda per sempre al nostre cap i al nostre cor.