La tribuna
Einstein & Picasso
Van marcar profundament el segle XX i van ser coetanis més de 70 anys
Einstein i Picasso van marcar profundament el segle XX i van ser coetanis més de 70 anys. Com és sabut, Einstein (Ulm, Alemanya, 1879-Princeton, EUA, 1955) va revolucionar el món de la física i Picasso (Màlaga, 1881-Mougins, França, 1973) va encetar una nova etapa en el camp de l’art. L’un i l’altre són considerats genis. Podríem dir que geni és aquell que s’apassiona per una àrea del coneixement, s’hi entrega absolutament i amb la seva creativitat obre noves fronteres a la humanitat. Einstein i Picasso són dos gegants que tenen molt en comú: ambdós van viure una etapa convulsa de la història d’Europa i del món, que va esclatar violentament amb les dues Guerres Mundials i la Guerra Civil espanyola; ambdós hi van fer front amb altura ètica defensant posiciones antibel·licistes; ambdós van crear civilització: no es pot entendre el món contemporani sense les seves formidables aportacions a la ciència i a l’expressió artística, Einstein i Picasso van trencar esquemes, gràcies a la seva aclaparadora lucidesa.
Einstein era originari d’una família jueva. “Sent encara un jove bastant precoç vaig adquirir ja viva consciència de la futilitat de les ànsies i esperances que amoïnen sense treva la majoria dels homes al llarg de la vida.” De molt jove, el 1905, va publicar la Teoria especial de la relativitat, va proposar la famosa fórmula E=mc2 i va posar les bases de la física estadística i la mecànica quàntica. Deu anys després, el 1915, va presentar la fonamental Teoria general de la relativitat, que va significar una nova dimensió de la física, i va reemplaçar la Llei de la gravitació universal d’Isaac Newton.
El 1921 va rebre el Premi Nobel de Física per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric. El 1932 a causa de l’ascens del nazisme va emigrar als EUA, on es va nacionalitzar el 1940. Encara que amb Robert Oppenheimer és considerat el pare de la bomba atòmica i va signar una carta a Roosevelt en què es recomanava la investigació sobre armes nuclears, va ser poc després coautor del cèlebre Manifest Russell-Einstein, una crida als científics per unir-se en contra d’aquestes terrible eines de destrucció. En els seus escrits advoca pel pacifisme, el sionisme i el socialisme i per això va ser perseguit durant la caça de bruixes’ del senador McCarthy.
Sempre va estar profundament interessat per les relacions entre ciència i societat.
Alguns dels pensaments de gran científic:
–“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat.”
–“Crec en el Déu de Spinoza, que és idèntic a l’ordre matemàtic de l’univers.”
–“L’educació és el que queda una vegada hem oblidat tot el que vam aprendre a l’escola.”
–“La ment que s’obre a una nova idea, mai més tornarà a la seva mida original.”
–“Si cerques resultats diferents, no facis sempre el mateix.”
–“Una teoria és tant més impressionant com més gran és la simplicitat de les seves premisses, com més diverses siguin les coses que connecta entre si i com més ampli sigui l’àmbit de la seva aplicació.”
–“Dues coses són infinites: l’estupidesa humana i l’univers; i no estic segur de la segona.”
Pablo Ruiz Picasso va il·luminar amb el seu art tot el segle XX. Era pintor, ceramista i escultor, i va realitzar més de 20.000 obres. Va viure la comunió amb la natura a Horta de Sant Joan i a Gósol, on la meva família el va hostatjar a la fonda de Cal Tampanada l’estiu del 1906. Va entrar en contacte amb el modernisme a Barcelona amb el grup dels Quatre Gats. Han estat estudiats a fons els seus períodes blau, rosa i neoclassicista. Apollinaire el va introduir al surrealisme. Potser les seves obres culminants siguin Les senyoretes del carrer Avinyó, que va significar l’arribada del cubisme i la ruptura amb les convencions pictòriques anteriors, i el Guernica, potentíssim manifest antibel·licista i a favor de la República espanyola. Un artista compromès, a l’altura dels més grans de la història universal, que ens va deixar en penyora les seves reflexions:
–“Pintar com els pintors del renaixement em va costar uns anys; pintar com els nens em va costar tota la vida.”
–“El principal enemic de la creativitat és el bon gust.”
–“L’art és una mentida que ens atansa a la veritat.”
–“Copiar altres és necessari, però copiar-se un mateix és patètic.”
–“Per què intentes entendre l’art? Per ventura intentes entendre la cançó d’un ocell?”
–“La pintura no ha estat feta per decorar les parets dels habitacles. És un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l’enemic.”
–“No sucumbeixis a l’enyorament. Surt al carrer. Ves a una ciutat veïna, a un país estranger, però... No viatgis al passat que et fa mal!”
–“El paradís és estimar moltes coses amb passió.”
–“Tot existeix en quantitat limitada, especialment la felicitat.”
Dues vides paral·leles, dues obres de dimensió immensa, dos llegats curulls d’humanitat.
*Joan Ganyet i Solé, arquitecte