La pedra seca

L’arquitectura de la pedra seca caracteritza el paisatge d’Andorra donant-li la seva pròpia identitat. Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric, cultural i natural. Aquest tipus d’estructures ensenyen els orígens del país facilitant la comprensió del funcionament intern.

L’art de la construcció de pedra en sec és el testimoni de l’organització del paisatge agropecuari andorrà. Des dels vessants de l’alta muntanya fins als llits fluvials, la pedra és omnipresent amb les tarteres. Es noten diferents tipologies de construccions organitzant els espais i delimitant les parcel·les. Els orris són un dels elements més significatius en la tradició ramadera.

Ja sabem que aquestes tècniques ancestrals d’alçar les pedres corresponen a una lògica de funcionament i reflecteixen l’optimització dels recursos tant naturals com humans. Aquestes arquitectures posen èmfasi en les mutacions successives de l’economia andorrana. El treball de la pedra reenvia a la necessitat històrica d’un territori dedicat tradicionalment a les activitats agrícoles, ramaderes i, també, a les de la indústria del ferro. La tècnica de muntatge utilitzada consisteix a apilar les pedres sense cap morter d’unió. L’objectiu concret és crear una estructura resistent al temps amb un material bàsic: la pedra.

Amb l’inici de l’agricultura, al neolític, l’art de la pedra seca va néixer i es va desenvolupar fins al segle XX. Aquest mètode de construcció sostenible s’integra perfectament en el paisatge. És, sens dubte, la clara il·lustració de la societat andorrana. El patrimoni arquitectònic posa en relleu tota la coherència de funcionament del país adaptant-se a les necessitats. La pedra és una matèria primera idònia per a l’edificació però pot complementar-se amb altres elements naturals (fusta, branques, terra o herba). Els murs en pedra seca representen una riquesa natural amb la valorització dels ecosistemes de moltes espècies animals o vegetals. Els valors d’aquestes construccions determinen tant l’Andorra dels 3.500 habitants com la d’avui, amb més de 78.000 habitants.

Per bastir els murs es necessiten pedres de totes les mides amb formes irregulars que aprofiten la força de la gravetat entre elles. S’utilitzen els rocs més grans però també les falques, les pedres petites, que equilibren les grosses. No hi pot haver un muntatge sòlid en el temps amb únicament una sola mida. Totes les pedres juguen un paper en aquesta arquitectura rigorosa, coherent i resistent. L’avantatge és que s’adapta plenament a les necessitats del terreny on s’ubica. Es tracta d’un sistema ben establert que frena l’escolament de l’aigua de pluja, reté la humitat i prevé l’erosió dels sòls. Els pagesos i els pastors ja sabien utilitzar els recursos naturals fent feixes o marges per guanyar terreny cultivable.

A la imatge del mur en pedra seca, en la societat, cadascú té un rol ben definit. La seguretat de l’estructura es garanteix mitjançant el paper de cada element de la paret. Tot procedeix de la mateixa manera ja sigui en el mur o en la societat. Cada element juga el seu paper al si d’un microcosmos en el macrocosmos. Seguint la mateixa lògica de funcionament i raonament cadascú contribueix a l’edificació de la societat independentment de la categoria social. La tècnica de la pedra seca és l’art de la cohesió i l’expressió de la solidaritat entre totes les forces per mantenir l’equilibri del muntatge. Una harmonia a conservar per tal de perdurar en el temps.

No podem oblidar ni ignorar el paper fonamental que han tingut les generacions anteriors en la dinàmica històrica. La paret és l’arquetip d’aquesta teoria conjuntural i estructural. El mur és, en certa manera, la imatge fotogràfica d’una societat en un moment determinat. Com a tal, és important aprofitar aquest patrimoni per protegir la societat actual i la de demà.

Quan s’entén l’arquitectura autòctona, s’entén per extensió tot el funcionament del país amb un esperit de continuïtat i preservació per a les generacions futures. Els avis van obrir el camí i van transmetre models, eines i perspectives que s’han d’utilitzar per avançar més endavant. Dit així, a través dels valors patrimonials de la pedra seca apareix clarament l’autèntica definició de la identitat andorrana.