Uf

L’altre dia mentre mirava els comentaris d’un article d’opinió d’un diari espanyol en vaig trobar un que em va semblar molt explícit. Dues lletres, una paraula, tota una declaració d’intencions: uf.

L’article era certament fastigós. No cal dir el nom de l’autor, ni el diari on es va publicar. Però realment et deixava molt mal cos.

Els lectors escollim els autors que ens agraden i els que ens desagraden. No sé si ho farà gaire gent, però jo tinc el costum de llegir, o de veure quan es tracta de programes televisius, tant allò que m’agrada com el que em desagrada. Òbviament, dedico més temps als meus autors favorits i programes preferits, però sempre em guardo un racó per a allò que és absolutament contrari a les meves idees.

Per posar un exemple televisiu i no parlar d’autors concrets, de vegades em poso una estona Trece TV, una plataforma que en moltes ocasions em fa bullir la sang, però reconec que és un exercici que de tant en tant va bé. Bull una estona la sang, aprens a refredar-la i intentes entendre que hi ha gent que pensa de maneres molt diferents.

Però retornant al tema en qüestió que m’ha portat e escriure la tribuna. També quan llegeixo articles d’opinió em guardo un raconet per als autors que no m’agraden, sempre dedico una estona a les idees amb les quals no combrego. I l’article de referència era repulsiu, ironitzava i feia brometes sobre la violència de gènere, un assumpte que, al meu parer, no n’admet.

L’autor es volia fer el graciós i feria sentiments. Si personalment hagués tingut alguna relació amb les persones de les quals se’n fotia hauria presentat una denúncia al jutjat.

A la secció de comentaris, com sempre passa, n’hi havia de tots els colors. Alguns, lamentables que recolzaven les idees de l’autor (la secció de comentaris és també una selva en què hi tenen cabuda personatges sinistres); d’altres, queixant-se del contingut.

Els vaig llegir quasi tots, i entre ells em vaig trobar l’uf.

Uf, expressió onomatopeica que denota fàstic i rebuig. Uf: una sola paraula que diu molt més que moltes frases i paraules.

No sé si l’autor l’haurà llegit. Però com a arquitecte de les paraules, com a periodista experimentat que deu ser, estic convençut que si l’ha vist no li haurà passat desapercebuda.

No és el mateix l’opinió que la provocació. Uf és la millor resposta a un article lamentable.