Grifols, portes obertes

Potser d’aquí a uns quants anys, si el projecte de centre de recerca immunològica de l’empresa multinacional Grifols arriba a ser una realitat, recordarem la sessió celebrada dimecres a la nit a Ordino dedicada a informar de les intencions i a explicar a grosso modo les característiques del projecte. De la mà del Govern, amb el cap de Govern com a amfitrió i el ministre de Salut, els representants de Grifols van expressar la bona voluntat d’aterrar a Andorra, concretament a Ordino, per desenvolupar un altre dels seus centres d’investigació científica, que seria el tretzè dels que tenen escampats per tot el món. La nissaga dels Grifols té una reconeguda trajectòria en el camp del plasma sanguini humà. Fa més de cent anys, concretament el 1909, arrencava a Barcelona amb Josep Antoni Grifols Roig i fins a l’actualitat els Grifols passen al davant de l’empresa (avui ja un hòlding) i són capdavanters en el món de la sang i productes biomèdics relacionats. L’arribada a Ordino posaria un altre punt de la seva presència en el mapa internacional i si la intenció de Grifols és seriosa, i pel que sembla tots els indicadors així ho apunten, el projecte pot arribar a ser una realitat d’aquí a un parell o tres d’anys. I si les passes fetes per la multinacional indiquen determinació, la que mostra el Govern no es queda pas enrere. A banda de la cessió dels terrenys del Prat de la Farga, que són propietat de l’Estat, després de passar a ser beneficiari de l’herència de casa Rossell per falta d’hereus de dret, el Govern, fent ús de les seves potestats, té la intenció de declarar el projecte de Grifols a Ordino d’interès nacional, prèvia disposició preceptiva del comú d’Ordino, el qual, representat pel cònsol major a l’acte informatiu de dimecres, manifesta una disposició total per tal que el projecte sigui una realitat. Així que, en l’àmbit polític i administratiu, les portes d’Andorra i d’Ordino són obertes al projecte de centre de recerca de Grifols i podríem dir que hi són obertes de bat a bat.

Rebre una empresa biotecnològica de la dimensió de Grifols és un avenç industrial important i mai vist al Principat d’Andorra. El ministre Benazet ho remarcava en les seves intervencions dimecres al vespre a Ordino. Deia que és un primer pas per, en un futur que desitjaria més proper que llunyà, fer possible a Andor­ra la implantació d’altres empreses tecnològiques lligades a la biologia i ciències mèdiques, que porten associades un valuós capital científic, a banda de la creació de llocs de treball i moviment econòmic, remarcant la possibilitat d’oferir llocs de treball a estudiants universitaris andorrans en els àmbits de les biociències que trobarien feina al país, sense haver de buscar-la a fora. I això, evidentment, donar futur professional als estudiants d’Andorra, és un actiu social i econòmic molt valorat quan són poques les sortides en tractar-se d’un país amb una escassa activitat científica industrial. Justament, l’aposta del Govern per obrir el país a indústries científiques hauria de permetre a Andorra assolir un lloc en el món de la investigació, un lloc atractiu i amable que potser no tindria la dimensió d’altres indrets amb indústria tecnològica, però sí que suposaria haver-se guanyat un espai en el competitiu món de la ciència i una diversificació econòmica tan necessària en la conjuntura actual.

A la reunió informativa d’Ordino hi van aflorar, com és natural, dubtes i neguits de qui observa l’arribada d’una empresa de biociència amb prevenció, per les afectacions que pugui tenir l’activitat investigadora. Aquestes, segons les explicacions de Grifols, es contenen amb el seguiment de tots els protocols ambientals i de seguretat industrial haguts i per haver, com no podria ser d’altra manera. També hi ha qui no veu clara l’aparició de l’empresa a Andorra, dubtant que només sigui un desig o un repte de Grifols i buscant tres peus al gat o fent càbales de per què es volen instal·lar a Ordino. I també se senten veus dubtant de la viabilitat econòmica i de si els guanys seran pocs o molts. De la mateixa manera, en les preguntes dels assistents, van aflorar dubtes per si el centre d’investigació pot ser un inconvenient de cara a la vall de Sorteny com a Reserva de la Biosfera declarada per la Unesco que és. O l’observació –més pragmàtica i potser somiant en el seu projecte d’Andorra en miniatura– que va fer el conseller de comú Enric Dolsa, del teulat pla que es veu en les imatges virtuals que tindrien el conjunt d’edificis a bastir al Prat de la Farga. Dolsa va demanar que es fessin amb vessants i de llosa, “que a Ordino no n’hi ha de teulats plans”. I tret de l’edifici del Centre de Tecnificació d’Ordino, potser sí que no n’hi ha cap més, si veiem el de l’escola andorrana amb bons ulls per les formes que té.

El temps dirà si el projecte de Grifols, rebut amb portes i braços oberts, haurà estat un encert i suposarà per al Principat d’Andorra una nova expansió econòmica d’alt valor afegit, com així hauria de ser.