Final?

Informacions aparegudes dijous en aquest diari contribuïen a l’esperança en la lluita contra la pandèmia. L’anunci que ja no quedava cap pacient a l’hospital, tot i la detecció de catorze contaminats més, convidava a pensar que només romanien casos lleus.

Una altra de les dades estadístiques eleva a més de tretze mil les persones que han superat la malaltia i, per tant, estan immunitzades, i molts més milers han rebut les dues dosis de vaccins que completen la protecció contra el virus.

Arribades des d’Espanya, de França i d’altres procedències, generalment l’americana Pfizer i la britànica AstraZeneca han estat administrades a ritme intermitent, però sostingut, amb tendència a l’acceleració. Superant les reticències inicials, les i els inscrits per vacunar-se jan crescut també, fins a constituir una majoria absoluta de la població, al punt que a partir de demà, dilluns 14, ja han estat convocats a l’antiga plaça de braus vuit mil dels més joves, d’entre setze i trenta anys, per ser injectats. Aquesta nova campanya completaria tots els grups d’edat inscrits i convocats almenys pel que fa a la primera dosi.

Respecte de la segona, el ministre ha advertit que marxar de vacances renunciant a rebre la segona i definitiva injecció en el dia de la convocatòria pot comportar no rebre-la mai, o haver d’esperar a la fi de la llista, o a una nova convocatòria, si es produeix. Per rebre la primera, ja hi va haver dones i homes que van anul·lar el viatge que havien previst per Setmana Santa, a contracor, però amb plena consciència de la importància de la immunització.

Perquè la pràctica ha demostrat que les pors, més fomentades en fake news a les xarxes que per informacions de fonts i mitjans solvents, s’han demostrat falses, i s’ha confirmat que els efectes han estat considerablement més beneficiosos que els problemes secundaris, en general ben petits quan s’han detectat.

Amb tot plegat, sembla que hem avançat, i força, pel negre túnel de la pandèmia i ja entrem, o estem a punt d’entrar, en la blanca llum a la sortida per l’altra boca.

El virus, però, no ha desaparegut. I el que més pot afavorir una nova o enèsima onada de contaminacions és l’excés de confiança, deixar de seguir les consignes dels experts, les mesures que la prudència mani mantenir. Després de tants mesos, per esmentar un exemple, no hauria d’haver-hi pressa per oblidar la mascareta, sobretot en espais tancats, per molt que la calor anunciada en aquest estiu avançat la faci incòmoda. Hauríem d’evitar una nova ocupació important de llits a l’hospital o la transmissió de la Covid a tercers.

Tenim com a exemple recent i que continua avui el VIH i la revifada de malalties de transmissió sexual per manca de mesures de protecció, per excés de confiança. Com que la sida ha esdevingut malaltia crònica tractable amb medicaments, les afectacions continuen i una estadística recent ha elevat a quaranta milions les persones mortes per aquesta causa en els darrers quaranta anys. Una quantitat infinitament superior a la de víctimes del coronavirus.

Amb el certificat multilingüe de vacunació que fa dies va començar a distribuir el Govern, podrem viatjar per Europa i bona part de la resta del món. Sempre atenent els consells sobre territoris de risc, per evitar-los, o aquells altres on les limitacions d’entrada són elevades; i, per exemple, ens obligaran a una quarantena preventiva de fins a dues setmanes, segons el cas, un temps tan llarg, o més, de la durada prevista del viatge. I encara hi hauria quelcom pitjor: la contaminació, possible fins i tot amb la vacuna completada.

O sigui, que cal alegrar-nos per com continua evolucionant la salut individual i la col·lectiva dels conciutadans, però no abaixem la guàrdia perquè el virus continua viu i disposat a donar-nos un bon cop.