'Ioga'

A Emmanuel Carrère li han concedit el Premi Princesa d’Astúries de les Lletres 2021. Just una setmana abans, jo acabava de llegir el meu primer llibre d’aquest autor, Ioga, una història que vaig fullejar a la llibreria i que de seguida em va atrapar. Una d’aquelles experiències emocionants, en què comences llegint unes pàgines i saps que l’has de comprar, i després gaudir-lo a poc a poc.

Si fa uns dies va ser Haruki Murakami qui em va sorprendre amb un antic llibre del qual també vaig parlar a l’article Al sud de la frontera, a l’oest del sol, l’atracció i admiració que m’ha despertat Ioga ha estat fascinant. La novel·la obre la possibilitat d’explorar un territori comú a moltes persones, d’enfrontar-se a paisatges i territoris que d’alguna manera o una altra tots portem a dins, potser disposats a despertar-se algun dia. Del plaer a la por; de l’alegria a la desesperació; etapes, fragments de l’ésser humà molt recognoscibles. De Carrère sols havia començat a llegir El regne, lectura que ara he reprès, però que en el seu moment vaig abandonar perquè aborda un tema religiós i se’m feia una mica coll amunt.

Ioga, però, ho abraça tot; és por, temor, plaer, felicitat i angúnia en la vida d’un home que saps que pots ser tu o qualsevol persona. Planteja situacions que desperten fantasmes dins la teva ment i et fa sentir el pes de la pròpia fragilitat. Llegeixo que la novel·la ha estat retallada perquè tenia un acord amb la seva exparella segon el qual ella podia anul·lar passatges que parlessin de la seva relació. Diuen alguns crítics que el llibre queda una mica orfe perquè en les transicions de l’eufòria a la depressió no queda clar quins són els motius que el fan caure.

No sé què dir. Des de la meva òptica, els abismes als quals s’enfronta existeixen per si mateixos. Potser sense la retallada hauria quedat més complet... però és evident que tothom té dret a la seva intimitat i que els pactes s’han de complir. Queda coixa l’obra? Mutilada? Que cadascú jutgi per si mateix. A mi em sembla més interessant la descripció de l’ alegria i de l’abisme que les causes, que, també, vulguis o no, intueixes d’on venen.

Per posar un símil és com si un dia descobrís una estàtua que em robés el cor i desconegués qui va ser el model, qui o què la va inspirar. O encara un altre exemple. Imaginem una d’aquelles estàtues clàssiques que tenen el cap i part del cos tallats. De vegades penses que no es pot superar la seva bellesa. També allò incomplet o perdut té a vegades la seva raó de ser. El resultat de Ioga és magnífic. Una història per conèixer millor la condició humana.