Les notes

Fem-ho diferent. Sí, ja sé que cada any passa el mateix cap al final de curs amb les notes. Hi ha qui se sorprèn desagradablement, qui se sorprèn agradablement i qui comprova que tot va segons el previst.

Abans de tot voldria fer una prèvia. Les notes són un indicador del rendiment escolar. Bé, hauria de ser-ho, però no sempre és així. De vegades alguns mestres, afortunadament no gaires, espero, cauen víctimes de les passions humanes i contaminen el que hauria de ser quelcom objectiu amb algunes pinzellades de subjectivitat, simpatia i antipatia.

De vegades justament en aquella prova competencial el jove va passar una mala nit, va tenir mal de cap o la seva parella el va ratllar i, és clar, el seu rendiment se’n va veure afectat.

De vegades la capacitat intel·lectual del teu fill i la seva creativitat no van compassades al currículum escolar i les notes no estan a l’altura del seu potencial. Sí, les notes són un indicador, però de vegades no és el més bo, ni el més objectiu, ni el més democràtic o fiable per a tothom.

Dit això et proposo un exercici: aquest any plantegem d’una manera diferent el tema de les notes. Comença per buscar el moment idoni, en què no estiguis estressat, ni cansat, ni de mal humor. Hem de valorar les notes amb una mirada amable i això requereix un petit esforç.

Anem per la segona part de l’exercici. Vull que escoltis amb calma i que abans de fer cap comentari valoris si has de donar una resposta positiva a les següents preguntes.

He escoltat atentament el que m’ha dit? És molt important ja que sovint desconnectem i no escoltem les raons que aporta el nostre fill.

He posat les notes en context? Ha estat un any molt complicat per a tothom, per a ells també. Han hagut de fer classe amb mascareta i això –creu-me que he fet unes quantes xerrades aquest any en escoles– és molt pesat i estressant, tant per als nois com per als mestres, i ha generat més tensió a l’escola, a la qual s’ha d’afegir la de casa i la de la societat. I, finalment, a més a més han hagut de canviar rutines i limitar el contacte social tan important per a ells...

Sí, ja sé que per a tu tampoc ha estat fàcil. Tu que ets adult i tens més recursos ho has patit, imagina’t ells. Ah, una cosa més, l’angoixa i la tensió empitjora el rendiment cognitiu, l’atenció i la memòria, és a dir, tot el que necessiten per treure bones notes.

Molt bé, ara anem per la tercera part de l’exercici, la més complicada. Es tracta que no reaccionis, sinó que facis pensar i reaccionar. No responguis al moment, fes algunes preguntes. Ja te les apunto.

En primer lloc demana-li si està content amb les notes o no i per què. Volem que ell mateix faci una valoració perquè aprengui a autoregular-se i guanyi en responsabilitat; no que aguanti un sermó simulant cara de compungiment però amb el cap a milers de quilòmetres de distància.

Demana-li també que analitzi per què han anat bé o malament i què ha de fer, deixar de fer o començar a fer de cara al proper curs per tenir unes bones notes. Potser no t’ho pot dir al moment, no passa res, deixa-li uns dies, no gaires. Seria ideal que et presentés un pla d’acció per millorar les notes o per seguir a la mateixa línia de rendiment.

Dit això, pots ajudar el teu fill a fer aquest pla de treball aportant-hi la teva perspectiva. També el pots ajudar durant l’any. Encara són molt joves i ens necessiten al seu costat. Ja ho tenim. Hem analitzat què ha passat i hem posat remei amb unes accions concretes. T’animo que no només valoris els resultats. És important valorar, també, l’esforç. Adopta una mirada amable però ferma, exigent però capaç de posar en context, serena però realista.

Promou la responsabilitat i l’esforç i acompanya tant com puguis el teu fill ajudant-lo a planificar-se durant el curs i promovent un vincle càlid, respectuós i de qualitat. I, finalment, reconeix l’esforç, valora’l i recompensa’l. A tots ens agrada un copet a l’esquena i una mica de reconeixement.