La digitalització d'Andorra

Fa anys que es parla de la necessitat de digitalitzar l’Administració Pública i les empreses andorranes. En conferències, seminaris i esdeveniments de tot tipus, consultors, empresaris i alguns polítics, entre altres, han remarcat la urgència d’incorporar eines tecnològiques que permetin interconnectar els processos del sector públic i privat, amb la finalitat de millorar l’experiència del ciutadà, agilitzar tràmits i evitar desplaçaments. Però la veritat és tossuda i, tot i que s’han fet alguns avanços, els fets no han acompanyat les paraules. Durant anys els passos realitzats han estat tímids, insuficients, i seguim estant lluny de l’evolució digital aconseguida per països de l’entorn.

Però la Covid ha trencat la bombolla i, afectant greument l’economia andorrana, ha posat de manifest una gran veritat: que Andorra ha de diversificar la seva economia, la qual ha de ser moderna i pionera, diversa i global. Que no pot dependre tant dels sectors tradicionals, que al seu torn s’han d’adaptar als nous temps. I, sobretot, que ha de potenciar un procés de digitalització que li permeti ser competitiva en l’àmbit internacional.

I és que en els grans reptes sorgeixen les grans oportunitats. I aquest principi és aplicable també als països que, com una flor de lotus, floreixen de les crisis expandint-se, creixent i evolucionant. Un dia Israel es dedicava a la venda de taronges i anys més tard era líder mundial en tecnologia, esdevenint el referent en creació i desenvolupament d’empreses digitals. Un dia Estònia sortia de l’URSS sense diners ni capacitat productiva i anys després era líder en la digitalització de l’Administració, podent-hi crear una empresa i ser-ne resident des del teu ordinador i en pocs dies (inclús hores). I Andorra també té la potencialitat de capgirar la situació actual i posicionar-se amb força en la digitalització de l’Administració Pública i les seves empreses, si ho vol.

I queda palès que sí que ho volem. El nostre país ja ha donat el tret de sortida. Amb l’experiència i coneixements d’empreses tecnològiques pioneres com Ibermàtica, l’assessorament de països que ja han recorregut aquest camí, com Estònia, un marc legal en desenvolupament i adaptat a la nova realitat, amb voluntat política i del teixit empresarial i, sobretot, humilitat i ambició, Andorra té l’oportunitat –i la urgent necessitat– de digitalitzar el seu sector públic i el privat, amb innombrables aplicacions pràctiques que milloraran la vida dels ciutadans.

A curt termini, els nacionals i estrangers han de poder crear una empresa àgilment i en pocs dies, de forma online i amb escassos clics, eliminant la burocràcia i la presencialitat dels processos actuals. Que el feixuc procés de constituir una empresa i esdevenir resident a Andorra, que actualment sol tardar més de tres mesos, es pugui fer en dies i inclús hores, des d’un ordinador i sense necessitat de desplaçar-se.

Les diverses entitats que conformen el sector públic andorrà han de poder estar coordinades digitalment, de forma que les dades siguin compartides i no hi hagi duplicitat de processos. Que els tràmits i gestions que actualment es fan davant dels diversos departaments del Govern (Administració Tributària, Immigració, etcètera), comú, CASS, entre altres, es facin de forma única en un sol formulari i emplenat electrònicament.

Les empreses andorranes han d’incorporar eines tecnològiques que permetin estar a l’avantguarda de les noves tecnologies i competir en un context global. Que el nefast resultat de 3,1 sobre 10 per cent de maduresa digital de les empreses que reflectia l’informe elaborat per la consultora Iniced, MoraBanc i la Cambra de Comerç, fet públic fa unes setmanes, es converteixi en uns bons resultat. No tant per conveniència de país, sinó per la pura necessitat de sobreviure i l’ambició de prosperar.

La bona notícia és que no hem d’inventar res, sinó replicar, tot adaptant a la nostra realitat, models d’èxit internacionals com, per exemple, el d’Estònia. Aquest petit país bàltic va apostar fa anys per la digitalització del seu país i la formació dels seus ciutadans en l’àmbit digital, i actualment és el referent mundial. Més del 98% dels tràmits i declaracions en qualsevol àmbit (Administració Pública, universitat, transports, etcètera) es presenten de forma online, completant-se qualsevol tràmit en menys de tres minuts. A través de la plataforma X-Road, tota l’Administració d’Estònia està centralitzada i totalment coordinada, dotant d’agilitat i eficiència tots els processos. Milers de milions de dades són intercanviades cada dia entre els diferents agents del sector públic i privat, eliminant la duplicitat i els tràmits innecessaris. Pots crear una empresa, esdevenir resident, sol·licitar el teu carnet de conduir, inscriure’t a la universitat i fins i tot votar en pocs minuts i des del teu ordinador, tauleta o mòbil, sense necessitat de desplaçaments ni esperes.

I la digitalització i modernització del seu sector públic i privat ha portat, no només una millora dels seus processos, sinó inevitablement un gran creixement econòmic. Estònia ha multiplicat per tres el seu PIB per capita en 20 anys, superant Grècia. Mentre que el 1995 la seva renda mitjana per capita era d’aproximadament el 28% de la mitjana de la UE-15, el 2015 ja era del 66,5%. Obrint-se a la innovació, en moviment simbiòtic la seva economia s’ha multiplicat exponencialment.

Els dubtes i qüestions que ens poden sorgir, especialment de caire tecnològic i jurídic, ja han estat contestats per països del nostre entorn com, per exemple, Estònia. Ells ja han recorregut el camí i han deixat les petjades que cal seguir. Estic segur que Andorra tindrà la humilitat i l’ambició de seguir-les i apostar, amb voluntat i urgència, per la digitalització del país, tant del sector públic com del privat, pel nostre bé i pel dels que vindran. No tenim més opció.