Exercici per a famílies: el viatge

Escric aquest article a la cabina d’un ferri amb destinació a una illa. Ens queden unes quantes hores per endavant a tota la família però no ens fa patir. Creiem, esperem, que hem previst les necessitats de la nostra filla adolescent i, com no, també les nostres.

De fet ja les vàrem preveure a casa, que és el lloc on tens més marge d’acció. Però anem al principi i a posar en context el que us vull explicar. L’estiu amb adolescents és bonic però intens alhora. De fet, només començar ja podem tenir molts problemes i tot plegat es pot convertir en una experiència molt desagradable, o tot el contrari.

Tot viatge comença amb unes hores tots tancats al cotxe, en un avió, un tren o un ferri, hores que poden esdevenir una tortura. Però no pateixis, perquè tenim alguns consells que ens seran de gran ajuda. Per començar, preveu les necessitats bàsiques del teu fill adolescent: menjar, aigua, comoditat i wifi. Però les endreço per ordre d’importància. Wifi, menjar, comoditat i aigua, sigui en cotxe, patinet o avió.

Sí, ja sé que les vacances són per connectar amb la família, però no cal fer-ho de cop, radicalment, d’entrada i tancats en un espai petit. Si ho penses bé, convindràs amb mi que si no parleu gaire durant l’any no heu de començar a fer-ho al cotxe per art de màgia. De fet, si t’ho mires bé, trobaràs que tenim tots els números per enfadar-nos, així que hem de poder permetre que es distreguin en aquest viatge que és un rotllo. Tu condueixes i és diferent, però anar de paquet de banda a banda del cotxe a cada revolt no té res de glamurós.

Sí, ja sé que tens moltes ganes d’arribar, però adapta la velocitat al fet que portes passatgers, preveu parades per cobrir necessitats bàsiques i si pots enriqueix el viatge. Fer dotze hores seguides de cotxe és un pal, pensa que potser pots fer-ho en dues tirades. Nosaltres, sempre que baixem a Madrid, parem a Alhama de Aragón en un llac d’aigua calenta molt bonic; si anem cap a París sempre parem a Foix, si anem als Alps, aprofitem per banyar-nos a la Costa Blava... i així amb tot. Amb aquestes parades no perds tant de temps i fins i tot sovint ens quedem a dormir pel camí. Com a conclusió: intenta no començar les vacances amb un empatx de mareig, incomoditat i estrès.

Pensa també en clau de petites inversions. El wifi del ferri en què estic ens ha costat tres euros per sis hores i no tinc cap dubte que són els tres euros més ben invertits de tot l’estiu.

Mira, et proposo que facis un petit exercici. Es tracta que abans de planificar el viatge definitivament facis un petit esquema de què tens al cap o del que tens previst. Per exemple, sortir d’Andorra en cotxe a les sis del matí, fer una parada per esmorzar a Lleida i després fer d’una tirada fins a Madrid. A Madrid fer un mos ràpid i seguir d’una tirada fins a Sevilla. Sopar quan arribem.

Un cop ho tinguis, comparteix-ho amb la resta de la família perquè puguin, primer, fer-se’n la idea i, després, puguin respondre a una pregunta: “Què necessites durant aquest viatge?”

Possiblement rebràs respostes com ara fer parades llargues i amb més freqüència, portar xuxes, mirar una botiga de roba a Madrid ja que passem per allà...

Un cop tinguis les seves necessitats tinc un consell per a tu: valoreu en família quines són raonables i quines no. Valoreu, també en família, si el teu pla de fer 15 hores de cotxe amb dues parades és raonable o no per a la resta de passatgers.

D’aquesta reunió hauria de sortir una planificació que atengués, tant com sigui possible, les necessitats de totes les persones que aniran amb tu en cotxe o al viatge. Si som capaços de dissenyar un viatge amb concessions i renúncies per a tots de ben segur que tindrem un inici de vacances molt millor.

Coneix el SOMI (servei online de mentoria per insipirar), amb recursos per a famílies i adolescents, a

andorralavella.ad/joventut

* Tomàs Navarro, Psicòleg